El dictamen determina que la retallada de 7.000 milions d’euros aplicada mitjançant un decret llei és inconstitucional. Segons el text és contrària a l’article 86.1 de la Constitució, que permet prendre decisions a través dels decrets llei només “en cas d’extraordinària i urgent necessitat”, una urgència que l’alt tribunal català no considera provada.
El decret sanitari que el Congrés va aprovar el 17 de maig amb els únics vots a favor del Partit Popular i que nega l’atenció sanitària als immigrants sense papers és contrari, segons l’òrgan consultiu de la Generalitat, als articles 14 i 43 de la Constitució.
L’organisme considera que hi ha errors en diversos articles del decret, a més de la disposició addicional sisena, precisament la que més polèmica havia generat i que modifica el concepte d’assegurat pel sistema sanitari, la prescripció de medicaments, la dispensació de fàrmacs als hospitals, el canvi en les professions sanitàries i els estatuts del personal, entre d’altres. D’altra banda, el Consell de Garanties entén que es pot vulnerar la idea que tots els espanyols són iguals davant la llei sense discriminació, així com el dret a la protecció de la salut.
El Consell de Garanties també conclou que fins a set articles i una disposició addicional de la norma envaeixen competències de la Generalitat. Concretament, diversos apartats de l’article 162 de l’Estatut, que fa referència a les competències catalanes en prestació de serveis sanitaris, i l’article 136, que estableix les competències en funció pública. En concret, entén que es vulneren les competències del govern català en el reconeixement i control dels assegurats pel sistema, l’obligació de dispensar medicaments genèrics i els canvis sobre el copagament farmacèutic.
El dictamen, el van sol·licitar el PSC, ERC i ICV-EUiA fa un mes per la suposada exclusió del sistema dels immigrants i dels majors de 26 anys que mai no han treballat amb un contracte laboral. El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, també va advertir que hi podria haver contradiccions amb la constitució i mesures contràries a les competències catalanes. Ruiz ja va anunciar aleshores que si el consell avalava aquestes vulneracions de l’Estatut, recorreria als tribunals el decret estatal.
