Aquesta imatge de l'agenda escolar farcida de deures ben aviat podria passar a la història. Cada cop més instituts redueixen i reformulen les tasques que els estudiants han de fer a casa. A aquest centre del Poblenou, el gruix dels problemes de matemàtiques es resol a l'aula amb l'ajut del professor. Un model innovador que vol canviar els deures de tota la vida per un aprenentatge més actiu. JOAN MARIA GIRONA, pedagog i mestre "Aprenentatge ha de fer ilusió, que t'ha d'interessar aprendre i voler buscar ncoses noves. Si l'únic que fem es repetir coneixements, amb falsa premisa de que si repetim més es consoliden coneixements, més aviat el que fan és avorrir-se una mica." "Aquí fem la majoria de deures a classe i no a casa." "En realitat aprens més preguntatnt i estudies més el que tu vols." Els detractors dels deures tradicionals asseguren que poden arribar a frustrar l'alumnat i que memoritzar o repetir coneixements no ajuda a aprendre JORDI CALVET, coordinador pedagògic de l'Institut Quatre Cantons "Si volem ciutadans més creatius, que sapiguint rebalalr en equip i adpatar-se a sociteta d'avui, haurem de procurar tasques més creatives i d'investigació." Per contra, els defensors dels deures asseguren que ajuden a assumir responsabilitats i a aprendre a organitzar-se el temps. I que, permeten consolidar el que s'ha explicat a classe, sempre que compleixin unes condicions. PEPÍN BELTRAN, directora de l'Institut Ausiàs March "No han de ser uns deures avorrits ni repetititius, no han de causar una angoixa, per tant no han de ser uns deures nous, no han de ser un tema nou." Els deures tampoc no han de generar una sobrecàrrega de feina, per això en aquest centre tenen un calendari en què tots els professors poden veure com tenen la setmana els alumnes. Una fòrmula per evitar l'estrès que denuncien diverses associacions de pares d'alumnes que reclamen abolir els deures. Diverses associacions de pares demanen que s'aboleixein els deures perquè, diuen, generen desigualtats. JORDI FARRIOL, president de la FAPAES "Un sistema educatiu no es basa ni en famílies que es puguin pagar un professor ni en persones, pares i mares que tinguin un nivell cultural més alt i que puguin ajudar els seus fills." I aquí una advertència, els pedagogs recorden que els pares només han de vetllar perquè els fills tinguin un espai i temps per fer els deures, però que en cap cas són ells els qui han d'acabar resolent les tasques escolars dels seus fills.
L’Institut Quatre Cantons, al Poblenou, va néixer el 2011 i des d’un principi va apostar per un mètode pedagògic innovador. Pràcticament han abolit els deures tradicionals, i el gruix de la feina es fa a classe. Com explica el seu coordinador pedagògic, Jordi Calvet, quan els alumnes arriben a casa només acaben alguna tasca i s’aposta perquè facin recerca i aprofundeixen en algun tema tractat a classe que els interessi”. Calvet defensa un ensenyament actiu en què “l’alumne sigui protagonista” i assegura que els deures “repetitius i insistents només serveixen per fer ciutadans obedients i capaços de repetir”, mentre que “si volem ciutadans responsables, actius i creatius, capaços de treballar en equip, hem d’aconseguir que facin tasques més creatives i d’investigació”.
El psicopedagog i mestre d’aquest centre, Joan M. Girona, considera que els deures tradicionals “poden ser perjudicials, perquè poden anul·lar capacitats creatives i provocar esgotament”. Alerta també que, tot sovint, “només serveixen per tranquil·litzar els pares i mantenir els nens ocupats i que no juguin amb la consola o vagin amb males companyies”. Per això, remarca la importància que els joves quan surtin de classe “descansin, s’esbargeixin, es relacionin amb altres joves, aprenguin a socialitzar o fer activitats d’oci”, uns elements que considera clau per al desenvolupament.
Els defensors dels deures
Entre els defensors dels deures tradicionals s’argumenta que ajuden a fixar continguts exposats a classe i que són imprescindibles per consolidar l’aprenentatge. La directora de l’Institut Ausiàs March, Pepín Beltran, alerta, però, que els deures “no poden ser avorrits, ni repetitus ni nous del tot perquè poden generar desconcert”. Beltran defensa que els deures poden ajudar a augmentar l’autoestima de l’alumne “perquè supera una dificultat, un escull”, i remarca que a més ajuden a organitzar-se el temps i a assumir responsabilitats. En aquest centre han reduït el volum de feina i, per vetllar pels alumnes i aconseguir que no s’estressin, a cada classe hi ha un calendari de deures que facilita que els professors sàpiguen en tot moment el volum de feina dels estudiants abans d’assignar-los noves tasques.
L’opinió de les associacions de pares i mares
Des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari consideren que, dins el sistema públic d’ensenyament, “tots els deures s’haurien de fer a classe” i asseguren que a casa els alumnes només haurien de fer “el seguiment, el reforçament d’hàbits, com per exemple la lectura”. El president d’aquesta entitat, Pere Farriol, defensa que els deures poden generar un greuge, ja que “depenent del nivell econòmic i educatiu de cada família podran dedicar més o menys temps als deures i això pot acabar repercutint en els resultats acadèmics”.
