L’Ajuntament va iniciar el mandat passat l’anomenat Pla Estratègic del Litoral, que pretén recuperar espais del litoral barceloní per tornar-los el caràcter marítim. Una de les zones que inclou el projecte és l’entorn de les Drassanes, que es vol obrir a la ciutat.
La urbanista Maria Sisternas explica que bona part dels edificis que hi ha al voltant de les Drassanes, antics i patrimonials, els han anat comprant propietats privades al llarg del temps. Sisternas insisteix que cal tenir una visió conjunta del front litoral clara per orientar les iniciatives privades que volen comprar aquests edificis cap als objectius que vol la ciutat. Així, diu la urbanista, s’evitarien propostes aïllades com la del Museu de l’Hermitage i que molts dels immobles quedin abandonats o infrautilitzats.
Recuperar el Moll de Sant Bertran per a l’ús ciutadà
Sobre la taula hi ha diverses hipòtesis que plantegen com ha de ser el futur del litoral marítim als entorns de les Drassanes. Una de les propostes, segons Sisternas, és recuperar el Moll de Sant Bertran, que és propietat del Port de Barcelona, per destinar-lo a l’ús públic.
Aquest espai té naus industrials que serveixen de magatzems d’embarcacions antigues, amarradors o aparcaments. La urbanista parla de diverses conjectures sobre el que hi podria haver en tot aquest espai: l’IES Consell de Cent, una nova Escola del Mar o l’ampliació del circuit museístic del Museu de les Drassanes.
Reconvertir l’edifici de Correus
L’altra proposta que va sortir durant una jornada de participació, segons Sisternas, és convertir l’edifici de Correus en un espai accessible a la ciutadania, amb l’accés lliure a la planta baixa i que la primera i segona planta puguin servir com a habitatges. Aquest canvi també suposaria per a l’Ajuntament haver de comprar l’immoble a l’Estat, que n’és el propietari.
Entre altres idees, també s’ha suggerit crear sòl per a nous habitatges al Poble-sec, a tocar de les Drassanes; repensar com ha de trobar-se la ciutat amb el mar apostant per zones verdes i per acostar les activitats nàutiques, i convertir la ronda Litoral en un carrer a cota de la ciutat en lloc de tenir un pas elevat.
