Per cada 26 dones del Paraguai que viuen a la capital catalana només hi ha 10 homes i, en el cas de Bolívia, la relació és de 15 /10. Aquest patró el segueixen de forma similar les poblacions russa (21/10) i polonesa (16/10) , segons l’estadística del Padró continu de Barcelona.
La professora de sociologia de la Universitat de Barcelona, Montserrat Ferras, explica que aquestes dades són fruit d’un patró cultural concret i responen a la pregunta de “qui és el responsable de la subsistència familiar al país d’origen”. En el cas dels països llatins, la “dona ha de fer mans i mànigues perquè la seva família pugui subsistir” i, per tant, és la que emigra si les circumstàncies socioeconòmiques l’obliguen. Però no és l’única raó. Les dones dels països llatinoamericans estan més emancipades que en altres llocs del món i hi ha casos en què la dona ve “amb la idea de millorar la seva autonomia, el seu estatus“, explica Ferras, i en un futur “reagrupar els fills i segurament el marit”. Una explicació que també és plausible per a les dones de països del nord com Rússia o Polònia.
L’home musulmà aventurer
Aquesta tendència s’inverteix en canvi als països musulmans, en els quals baixa en picat l’índex de feminitat (que mesura el nombre de dones per cada 100 homes). És el cas del Senegal (dues dones per cada 10 homes), el Pakistan (3/10), Algèria (4/10) o el Marroc (7/10). En aquests països, on l’imaginari cultural retrata l’home com un aventurer i no un immigrant, el rol masculí està associat a la subsistència de la família i el de la dona, a la cura i a la reproducció.
La globalització apodera la dona
No són dinàmiques recents sinó que es tracta d’una tendència que els estudis retraten “des dels anys 60” del segle XX, afirma Ferras, que remarca que en els darrers anys s’ha modificat lleugerament per causa de la globalització. La sociòloga, que treballa en el camp de la immigració a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, assenyala que la transferència d’informació en àmbit global ha provocat “l’apoderament de les dones” i ha fet que, algunes, vinguin a Barcelona a buscar el “creixement personal i no només per temes econòmics”. Aquesta autonomia, explica, suposa més separacions i, per tant, augmenta el nivell de pobresa femenina però també forma part de les estratègies per tirar endavant el nucli familiar.
L’alerta: les xarxes de prostitució
Un altre aspecte que no es pot oblidar, puntualitza Ferras, és la immigració vinculada a la tracta de persones. “Hi ha un nombre força significatiu de dones que vénen enganyades per exercir la prostitució, del nord d’Europa i dels països llatins”, indica la sociòloga, “que acostumen a ser noies joves, a partir dels 18 anys”.
