L’Aurora Martín, una barcelonina de 40 anys, recorda en una exposició el dolor que li han ocasionat els abusos sexuals que va patir per part de diversos familiars. Des dels sis i fins als 10 anys va ser víctima de les agressions que exercia el seu oncle i altres membres de la família a les antigues barraques de Can Baró, a tocar dels búnquers del Carmel, on vivia llavors. L’Aurora ha triat aquest escenari per exposar algunes de les il·lustracions que ha fet a artteràpia al costat de les del dibuixant Jordi Comas. Martín ha necessitat 10 anys de tractament per verbalitzar el que li va passar. Fa dos anys va denunciar el seu oncle, però no l’han arribat a jutjar perquè el delicte ha prescrit. La seva denúncia l’ha feta arribara Estrasburg i a l’ONU. L’Aurora creu que per afrontar la prevenció cal formació en tots els àmbits on hi hagi menors.

Un problema de salut pública

Malgrat estar convençuda que les associacions que denuncien els abusos sexuals infantils fan molt bona feina, l’Aurora Martín afirma que la sanitat pública hauria d’acompanyar-ne les víctimes. Martín apunta que “es tracta d’un problema de salut pública, perquè es dona molt sovint” i que per això la xarxa pública se n’hauria de fer càrrec.

La soledat de les víctimes dels abusos sexuals infantils

L’Aurora Martín relata que quan va explicar el que havia patit, la seva família la va rebutjar. Martín parla del “dol sense morts”, perquè ha hagut d’allunyar-se dels éssers que estimava perquè no l’han creguda i, fins i tot, l’han amenaçada. Aquesta dona afegeix que els ha perdonat, però que el “dany és irreparable”. Tot i que la teràpia l’ha ajudada, l’Aurora Martín explica que continua tenint malsons. Ho reflecteixen algunes de les il·lustracions de la mostra, recollides també en un llibre que tard o d’hora li agradaria publicar.