L’Enric Pons fa uns 50 anys que viu als baixos del número 281 del carrer de Sardenya, a escassos metres de la Sagrada Família. És un habitatge petit, amb un altell, i amb unes parets plenes de fotografies i dibuixos -la majoria de Marilyn Monroe- que descriuen qui és i qui va ser Pons: un dibuixant de la històrica editorial Bruguera i un tarotista que llegia les cartes sota el nom de Kheto Rigol. És a dir, un treballador que ha estat en actiu des dels 13 anys fins a la jubilació.
L’Enric Pons té 85 anys i és un clar exemple de la gentrificació i del risc d’exclusió. De la gentrificació perquè cobra uns 600 euros de pensió, però paga un lloguer de 530 euros. Explica que “fa tres anys casa meva la va comprar un nou propietari, i vaig passar de pagar 280 euros de lloguer a 530”. Una situació que, diu, “és en mans d’una advocada i en espera de judici”, ja que no considera justificat aquest increment en el lloguer de casa seva.
I és també exemple del risc d’exclusió perquè, tot i que Pons assegura que “no em poden desnonar perquè estic al dia en el pagament del lloguer”, aquesta obligació l’ha dut a escurar els estalvis. Des que té pràcticament 70 euros per passar el mes, és usuari dels Serveis Socials -rep un ajut econòmic després d’haver estat considerat vulnerable- i també del Menjador Social Can Roger, on menja regularment.
Casa seva és freda, evita encendre el calefactor elèctric, escalfar aigua o encendre els llums. De fet, a la tauleta auxiliar de la cambra on ens rep s’hi veu una espelma i una caixa de mistos al costat.
La Casa de Cádiz, un annex de casa seva
Ara fa unes setmanes que l’Enric també fa algun àpat a la Casa de Cádiz, que autogestiona un col·lectiu ocupa de persones sense sostre. És a l’edifici contigu a casa seva i “ens ajudem mútuament”, explica. De fet, el cas del dibuixant i tarotista l’han donat a conèixer des de la Casa de Cádiz. Un dels impulsors d’aquesta ocupació, Lagarder Danciu, relata que “des del primer dia l’Enric va entendre i defensar la nostra ocupació” i quan “vam conèixer el seu cas, ens vam oferir a tot el que necessités”. Danciu detalla que, a banda dels àpats, “també li hem ofert les nostres dutxes perquè vol estalviar-se l’aigua calenta” i afegeix que, a més, “sabem que tampoc no encén l’estufa”.
Fa 24 hores, però, que l’Enric sí que l’ha encès. A la Casa de Cádiz li han deixat un calefactor elèctric que ara encén perquè, explica Lagarder Danciu, “amb la difusió que hem fet del seu cas s’ha donat a conèixer la persona” i fa anys que va publicar una biografia “que s’està venent prou bé al barri, i això l’ajudarà a pagar-se la calefacció”.
La situació que viu l’Enric li ha recordat temps passats que manté molt vius malgrat haver-los viscut amb pocs anys: “No em puc queixar -diu- però em sento com a la postguerra”. Una situació que “em porta a resistir, perquè resistir és vèncer”, remata.
