Desfer-nos de tabús i parlar-ne perquè deixi de matar. Aquesta és, segons experts i supervivents, la millor recepta per prevenir el suïcidi, una mort que, lamenten, encara està molt carregada de pors i prejudicis. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a tot el món cada any moren 800.000 persones per suïcidi i és la segona causa de mort no natural en joves d’entre 15 i 29 anys. Les xifres s’han posat de nou de relleu aquest dimarts perquè se celebra el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi.
Amb motiu de la data, l’associació Després del Suïcidi (DSAS) ─que agrupa gent que ha perdut algú proper per aquesta causa─ ha organitzat la campanya “Et volem dir una cosa important”. Han instal·lat un estand a l’Hospital de Sant Pau en què ofereixen informació sobre aquest tipus de mort per trencar el silenci: “Si ens acostumem a dir ‘mort per suïcidi’ deixarà de ser una paraula tan grossa com era abans càncer o sida. Estarà més normalitzat i qui pugui tenir pensaments (suïcides) veurà que no és tan estrany”, explica Anna Lara, coordinador dels grups de suport de DSAS.
Posar fi als mites: “El que ho diu, no ho fa”
Lara creu que s’ha de conscienciar la societat sobre els mites falsos; com ara “el que ho diu, no ho fa”, “el que no ho diu, sí que ho fa” o bé “el que ho intenta és per cridar l’atenció”. Només així, segons ella, el suïcidi es normalitzarà i, possiblement, es podran evitar més morts. De fet, Lara lamenta que tant els supervivents com les persones que acaben suïcidant-se els falta, sovint, un entorn que les comprengui i, per tant, es troben sols. Per això, reclama a les administracions que destinin més recursos a la causa i que treballin per instaurar programes de prevenció.
Més eines per als sanitaris
A Barcelona ja n’hi ha un en marxa des del 2005, el Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida de la Dreta de l’Eixample (PPCS DE), en què participa el Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. El pla es va dissenyar per atendre de manera ràpida, en menys de 24 hores, qualsevol persona que hagi intentat suïcidar-se o bé que hagi expressat ganes de morir. Tais Tiana, psicòloga del programa, relata que se’ls ofereix, en especial, tractament psicològic, farmacològic i es combaten possibles addiccions ─a l’alcohol o a altres tòxics─ que puguin incentivar la conducta suïcida.
Tot i el bon funcionament del pla, Tiana lamenta que no hi ha una estratègia d’Estat per actuar sobre els suïcidis i considera que, tenint en compte la prevalença d’aquesta mort, als sanitaris els falta formació específica en la qüestió, tant a psiquiatres com a psicòlegs. De fet, creu que hi hauria d’haver equips especialitzats als centres mèdics i als CAP perquè “la gent sàpiga on dirigir-se”. Segons dades de l’Idescat, a Catalunya el 2017 van morir 504 persones per aquesta causa, 357 de les quals, a Barcelona.
