L’exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Lluís Corominas i l’exvicepresidenta segona Anna Simó han declarat aquest dimarts en el judici per desobediència que quan van tramitar les lleis del procés “no vam entendre que estiguéssim desobeint el Constitucional”, sinó protegint els drets dels diputats i aplicant el Reglament del Parlament. “La intenció va ser permetre el debat parlamentari i protegir els drets dels diputats”, ha dit durant la declaració Corominas, que només ha respost a la seva defensa, Judit Gené.
Després d’ell ha declarat Anna Simó, que va ser vicepresidenta segona de la cambra el 2017. Simó, que només ha contestat a les preguntes del seu lletrat, ha explicat, igual que Corominas, que quan decidien si acceptaven a tràmit iniciatives es limitaven a comprovar si complien els requisits formals, és a dir, que no entraven en el fons.
Sobre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, Simó ha admès que el lletrat major i el secretari general els van advertir però ha remarcat que “les seves opinions no són vinculants” i que, per tant, “la Mesa té criteri propi”. “Jo vaig entendre que aplicava el Reglament del Parlament i no tenia perquè inadmetre-la a tràmit”, ha declarat.
També ha comparegut Ramona Barrufet, que va ser secretària quarta per JxSí. Barrufet ha dit que a la Mesa van intentar “compaginar” els requeriments del Constitucional i els drets dels diputats. En aquest sentit, ha assegurat que “en cap moment ni jo ni cap membre vam tenir cap intenció de desobeir el TC” i que, en tot cas, “no es pot demanar que la Mesa sigui censora”.
L’exvicepresident primer del Parlament Lluís Guinó ha defensat a la seva declaració que el ple del 6 i 7 de setembre va ser “una experiència absolutament única” en què es va fer “el que es fa habitualment als parlaments, que és fer política”. Guinó també ha apuntat que els membres de la Mesa van decidir no signar la llei del referèndum “per neutralitat política i ètica política” mentre que els diputats sí que la van signar.
Boya defensa l’efectivitat de la DUI
L’última acusada que ha declarat ha estat l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, que ho ha fet en aranès assegurant que ella va votar la DUI el 27 d’octubre del 2017 no pas de forma “simbòlica” sinó amb la voluntat que fos efectiva, com ja va explicar al jutge Llarena. La prova d’això, segons ella, és que la DUI va comportar l’aplicació del 155. Per això, considera que el Tribunal Constitucional (TC) “no és un actor legítim en el procés d’independència de Catalunya” i li és indiferent que prohibís cap iniciativa parlamentària.
En el tràmit de les qüestions prèvies, Vox, que exerceix d’acusació popular, ha retirat l’acusació d’organització criminal, per la qual demanava 12 anys de presó a cadascú. Així, ha modificat l’acusació per un suposat delicte de desobediència greu i ara els sol·licita dos anys d’inhabilitació.
Concentració a les portes del TSJC
Una delegació del PDeCAT, d’Esquerra, de la CUP i d’Òmnium Cultural ha acompanyat els cinc acusats fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia, al passeig de Lluís Companys. En una atenció als mitjans, el president del Parlament, Roger Torrent, ha celebrat que la Mesa del Parlament que va liderar Carme Forcadell no es va convertís en un “òrgan censor”.
“Avui tots els demòcrates haurien d’agrair als membres de la Mesa del Parlament de Carme Forcadell que no es convertissin en òrgan censor”, ha dit Torrent, que ha emmarcat el judici en una “causa general contra l’independentisme” i ha assegurat que a la cambra s’ha de poder parlar de tot. “Només faltaria que no poguéssim parlar d’això”, ha dit en referència a les iniciatives parlamentàries que s’hi han debatut sobre l’autodeterminació o que qüestionen la monarquia.
Al TSJC també s’hi ha concentrat el partit d’ultradreta Vox, que exerceix d’acusació popular. El diputat per Barcelona Ignacio Garriga ha reivindicat la formació com “l’oposició al separatisme” i s’ha vantat d’haver dut a judici “els separatistes de l’1-O”, el president de la Generalitat, Quim Torra, i ara els exmembres de la Mesa del Parlament del 2017. “Esperem que també acabin condemnats”, ha reblat a l’entrada del TSJC.
