El 14 de març del 2020 es va decretar un estat d’alarma que va venir acompanyat d’un confinament domiciliari que va durar tres mesos. Sis pròrrogues més tard, l’estat d’alarma va finalitzar el 21 de juny. El 9 d’octubre, però, es va tornar a instaurar i es preveu que finalitzi el 9 de maig del 2021. L’estat d’alarma s’ha traduït en diferents mesures per contenir la pandèmia. Unes restriccions que no han estat exemptes de debat i alguns sectors es qüestionen si les normes establertes vulneren els drets de les persones.
El catedràtic de Dret Processal, Jordi Nieva, ha estat molt crític des de l’inici amb algunes de les mesures de contenció per evitar el contagi. Per exemple, aquelles que vulneren el dret a la lliure circulació, com el toc de queda. En aquest sentit, insisteix que cal més reflexió a l’hora d’implementar les restriccions i posa l’exemple d’Alemanya.
A Alemanya, cada cop que s’ha pres una mesura hi ha hagut un polític que ha fet un discurs per recordar quin era el contingut essencial del dret fonamental i per què es restringia
Nieva considera que la població desconeix els seus drets i llibertats: “La població podria haver actuat amb una certa rebel·lia, però ho ha fet bastant guiada per la por a infectar-se, la por al contagi”, diu. De fet, especifica que en general s’ha fet un cas exemplar “sobretot quan les autoritats han donat ordres que no eren incomprensibles i contradictòries, sinó directament incoherents”.
Les conseqüències socials
En l’àmbit sociològic, el debat sobre la vulneració de drets reflexiona sobre quins han estat els objectius a l’hora d’implementar algunes d’aquestes mesures. Ferran Giménez, sociòleg i especialista en moviments socials, considera que els estats “han trencat el relat de la globalització i la pèrdua de sobirania”.
Els estats han actuat, en molts casos, amb un seguit de mesures que no anaven tant a protegir la població, sinó a desenvolupar instruments de control social
Un futur de mobilitzacions socials
Giménez, sobre això, lamenta que els estats —i en especial l’espanyol— hagin recorregut al “control i càstig social” en lloc de la pedagogia. També considera que les mesures han deixat al descobert les necessitats de les persones: “El problema és que aquestes mesures no han anat acompanyades d’un escut social suficientment potent. Aquesta sensació d’abandonament ha calat molt en la gent”. Per aquest motiu, preveu que l’estrès emocional i el sentiment de frustració donaran peu al caldo de cultiu d’un important cicle de mobilitzacions socials.
