La sentència que insta l’Ajuntament a desfer l’eix verd de Consell de Cent argumenta que els canvis urbanístics s’han fet sense modificar el Pla General Metropolità (PGM). Els comuns, impulsors del projecte, rebaten que no calia fer-ho i així els ho va confirmar la Generalitat.
Però què és el PGM? Quan és necessari modificar-lo? Per resoldre aquests dubtes hem parlat amb Daniel Mòdol, arquitecte i urbanista que, alhora, va ser regidor d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni pel PSC en la primera meitat del primer mandat de govern d’Ada Colau —entre el 2015 i el 2017.
Què és un PGM i què determina?
Segons Mòdol el Pla General Metropolità estableix sobretot els usos que pot tenir el sòl i els distingeix en dos tipus: eixos viaris i parcel·les edificables. Així, qualsevol carrer de l’Eixample té una qualificació 5. Això vol dir que és una via de circulació, per a la mobilitat. En aquest cas “el 50 % de l’ample dels carrers aproximadament està destinat als vianants i un 50 % es destina a la mobilitat dels vehicles“. Si parléssim de qualificació 6, existeixen unes característiques diferents: són espais “més estàtics, amb més dimensió i per tant més restrictius” per al pas de vehicles.
I és aquí on radica “l’escletxa per la qual s’ha produït la sentència“, explica Daniel Mòdol: si la reforma de Consell de Cent obliga, o no, a un canvi de qualificació d’aquest carrer —passar-la de la 5 a la 6—, per a la qual cosa sí que seria necessari reformar el PGM.
“La reversió és inimaginable, absurda i desproporcionada”
Per l’arquitecte la sentència “és sorprenent”. Argumenta que la ciutat està plena de zones d’ús preferent per a vianants o amb el trànsit restringit i “mai s’ha parlat de modificar-les” i canviar-les de qualificació. En aquest sentit, per Mòdol, “la reversió de la superilla de l’Eixample és inimaginable, absurda i desproporcionada”.
L’exregidor no troba cap antecedent “en què s’hagi desfet una reforma”. En aquest cas, imagina que la solució pot ser “una petita intervenció [de caràcter administratiu] que garanteixi aquesta mínima mobilitat compatible amb el disseny que s’ha fet”.
“L’urbanisme no vol presses”
Al marge del debat i la polèmica que ha generat la sentència, Daniel Mòdol ha volgut anar a l’inici de la qüestió: calia reformar el carrer del Consell de Cent?
Ha qualificat la intervenció d’“ideològica” i, tot i compartir-la, la considera “bastant absurda”. Principalment perquè “hauria tingut més efecte actuar a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere” o a altres vials com la Gran Via o el carrer d’Aragó.
Centrant-nos en Consell de Cent, però, Mòdol destaca que la reforma “ha obviat si era el carrer indicat per actuar-hi” i afirma que, en tot cas, “era el lloc més fàcil, perquè era una via amb poca intensitat de trànsit“.
La lliçó de tot plegat
De totes les coses que passen se’n poden extreure lliçons o aprenentatges. En aquest sentit, l’arquitecte i urbanista conclou que en projectes “amb un alt impacte en la ciutat” calen processos de consens més llargs dels que marquen “els calendaris polítics”.
Així, Daniel Mòdol sentencia que aquests processos, “si estan ben treballats i ben consensuats, des d’un punt de vista més tècnic i menys polític, donarien millor resultat i quedarien fora del debat” perquè “l’urbanisme no vol presses“.
