Segons les últimes dades de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars, el primer trimestre del 2018 hi ha hagut, de mitjana mensual, 536 persones vivint en assentaments. Moltes són famílies que tenen fills menors d’edat. De fet, explica el consistori, l’any passat es van atendre 145 famílies amb nens que viuen en aquests campaments de barraques. El govern municipal diu que els Serveis Socials garanteixen que tots siguin escolaritzats.

El macroassentament del carrer de Puigcerdà va fer moure fitxa a l’Ajuntament, que el 2013 va crear l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars, l’OPAI, per mirar de donar cobertura social a les persones que hi vivien.

Des de llavors, el nombre d’assentaments ha anat fluctuant, però el 2017 se’n van comptabilitzar 68, sis més que el 2012. La majoria, un 30 %, es troben al districte de Sant Martí. Aquest primer trimestre del 2018 hi ha hagut un repunt en el nombre de persones que hi viuen fins a les 536. El 2017 se’n van comptabilitzar, de mitjana mensual, 444.

Però més enllà de la fredor de les xifres, el consistori vol posar èmfasi en la precarietat que pateixen. El col·lectiu majoritari actualment és la població romaní, provinent de Galícia, Portugal i, sobretot, de països de l’est. Molts d’aquests últims en el seu trajecte per Europa s’han topat amb ciutats d’Itàlia i del sud de França que s’han tornat més intolerants a permetre’n l’estada. També del seu propi país, especialment Romania, on malgrat que la població romaní arriba al 8 % del total pateixen un maltractament institucional que fa que sobreviure al seu país sigui molt complicat.

L’OPAI també dona assistència per aconseguir regularitzar la situació d’aquestes famílies. El 2017, una cinquantena van obtenir el permís de treball i residència, a través de l’obtenció d’un contracte laboral. A través del servei d’atenció social per a població itinerant d’ètnia gitana, el SISFA Rom, també es mira de reallotjar aquelles famílies que acabin arrelant al territori. És un procés, segons els responsables de l’ens, lent per la naturalesa nòmada de les famílies i l’activitat que duen a terme (recollida de ferralla). Malgrat això, entre els anys 2016 i 2017 dues famílies amb cinc nens cadascuna van acceptar viure en un pis d’inclusió.

Tot i que la tendència els darrers anys és segons l’Ajuntament que els assentaments siguin cada vegada més petits, n’hi ha un que no compleix aquesta norma, el del carrer de Bolívia, que és cada vegada més gran. El solar és en bona part de titularitat municipal i es preveu que sigui desallotjat els propers mesos. Els Serveis Socials ja treballen per buscar una solució per als que hi viuen. Molts d’ells han arribat fa poc a la ciutat.