La Plataforma Aturem la Llei Aragonès ha convocat una manifestació aquest diumenge, 17 de novembre, per protestar contra la llei que el govern català vol aprovar al Parlament anomenada Llei de contractes de serveis per a persones. La normativa, impulsada pel vicepresident Pere Aragonès, pretén establir un marc jurídic que indiqui, segons l’executiu català, com s’han de fer les externalitzacions de serveis públics, prioritzant la qualitat per damunt del preu.
De fet, la normativa estableix que el cost no pot convertir-se en l’únic criteri per adjudicar un servei a una empresa o a una altra, i que no pot significar més del 40 % de la puntuació. En casos com els serveis de salut, el preu com a factor a tenir en compte disminueix al 30 %.
Ara bé, a ulls de sindicats com USTEC-STE, la CGT, el sindicat d’Estudiants o la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC), la llei facilita encara més la privatització de serveis públics. Per això, s’han agrupat en una plataforma per rebutjar el projecte de llei i evitar que arribi a sotmetre’s a votació al Parlament.
1. Mercadeig amb els drets fonamentals
Per a la plataforma, establir un marc jurídic per a l’externalització de serveis públics és perillós perquè instaura un “canvi de model social” que pot acabar fent dels drets bàsics de la ciutadania un “mercadeig de lucre privat”, ja que consideren que les empreses a qui s’adjudica la gestió dels serveis miren per al seu lucre privat i, per tant, la seva activitat acabarà afectant la qualitat del servei.
2. Regulació de la contractació pública, però no dels convenis ni concerts públics
Les veus més crítiques lamenten que la normativa se centri només en la contractació pública de serveis i oblidi altres modalitats no contractuals, com són els convenis i els concerts. Un tipus d’externalització que, segons defensen des d’entitats com la FaPaC, permetria atorgar els serveis a entitats socials que, a diferència de les empreses, no busquen obtenir un lucre privat. Per això, consideren que la prioritat hauria d’estar en la regulació dels convenis i els concerts públics.
3. Accentuarà la privatització dels serveis públics
Des de la plataforma consideren que la llei no només esdevindrà un marc jurídic que indicarà les pautes a l’hora d’externalitzar sinó que també empararà males pràctiques que s’hagin fet amb anterioritat en alguns serveis privatitzats, com la salut, on asseguren que s’han precaritzat les condicions laborals.
A més, denuncien que els serveis públics ja estan prou privatitzats gràcies a la llei actual, que ho permet, i creuen que la nova normativa marcarà el camí per externalitzar encara més. Han comptabilitzat fins a 150 serveis emparats en la llei Aragonès.
4. Afectació en els serveis menjador i d’ensenyament
Alerten que serveis de l’àmbit educatiu, com el menjador escolar, o les activitats extraescolars i de lleure, també podran estar sotmeses a la contractació pública. Denuncien que això exclourà les AMPA de poder triar lliurement qui prestarà els serveis, mentre que la normativa també permetrà privatitzar el servei d’ensenyament preescolar, l’educació especial o l’educació per a adults. D’altra banda, des del govern asseguren que la llei no obligarà en cap moment a externalitzar sinó que serà cada administració la que decidirà en el seu cas.
5. Afectació en els serveis de salut
Pel que fa als serveis de salut, des de la plataforma critiquen que ja hi ha un conglomerat d’empreses privades que han participat en la privatització de centres públics i asseguren que la llei Aragonès permetrà externalitzar també el subministrament de personal d’infermeria i mèdic, serveis hospitalaris de cirurgia, de ginecologia, de rehabilitació, entre d’altres.
6. Afectació en els serveis socials
D’altra banda, la plataforma també ha alertat que es podran privatitzar serveis socials com la reinserció laboral, el subministrament de personals domèstic i d’assistència social, els serveis de benestar socials proporcionats a gent gran, minusvàlids i menors, o serveis d’orientació d’assessorament i de planificació familiar.
