Segons l’informe de l’Oficina d’Investigació i Anàlisi d’Accidents d’Aviació Civil francesa (BEA), a partir de l’estudi de les caixes negres, durant el descens del vol FL210 “es van registrar diverses seleccions d’altitud de fins a 100 peus mentre el copilot estava sol“. Per tant, Lubitz va esperar que el comandant sortís de la cabina per manipular els controls de l’aeronau en cinc ocasions, hores abans d’estavellar, en el vol següent, l’avió als Alps francesos i provocar la mort de 149 persones. El director del BEA, Rémi Jouty, ha assegurat que Lubitz “va assajar la maniobra que va acabar fent en el vol fatal”.
En aquest gràfic difós pel BEA es pot comprovar com durant els cinc minuts en què Lubitz estava sol a la cabina del comandament, entre les 7.19 h i les 7.24 h, el copilot programa descensos de l’aparell de fins a una altura de 100 peus, 30 metres per sobre del nivell del mar, la mínima que permet l’avió. La línia blau clar marca les maniobres assajades per Lubitz i la blau fosc, l’altitud de l’aparell, que fa un descens de 40.000 a 25.000 peus.
Segons la investigació, a les 7.19 h es van “registrar sorolls” que indiquen que la porta de la cabina es va obrir i tancar per “la sortida del comandant”. Poc després, a les 7.20 h, l’altitud del pilot automàtic es va reduir fins a “100 peus durant tres segons, després es va augmentar fins al nivell màxim seleccionable de 49.000 peus i es va estabilitzar de nou a 35.000 peus”. Entre les 7.22 h i les 7.24 h “l’altitud triada la major part del temps va ser de 100 peus i es va modificar diverses vegades fins que es va estabilitzar a 25.000 peus”. Després d’aquestes maniobres, a les 7.24 h es registra un “senyal acústic” en què el comandant sol·licita tornar a entrar a la cabina, on accedeix 14 segons més tard.
