Amb els mòbils al centre del debat, primer posicionament destacable. El Consell Educatiu Municipal de Barcelona s’ha reunit de manera extraordinària aquest dijous i s’ha posicionat a favor de regular l’ús dels mòbils a escoles i instituts. És el primer pas del procés participatiu obert pel departament d’Educació per escoltar totes les propostes i tenir enllestida al gener una normativa comuna i consensuada amb tota la comunitat educativa que tots els centres hauran de complir obligatòriament al curs vinent.
En la sessió extraordinària i centrada només en els mòbils hi han participat representants municipals, de les famílies, els sindicats i l’alumnat. L’ha presidida el regidor d’Educació, Lluís Rabell, que ha destacat que el debat que s’inicia ha de comptar amb la participació de tots els agents de la comunitat educativa, incloent-hi els alumnes. Les AFA han demanat que la responsabilitat no recaigui únicament en centres i famílies.
Arrenca el procés participatiu per fer la norma
Aquest procés de debat ha arrencat aquest mes d’aquest novembre. Els consells escolars del centre estan responent a un qüestionari de vuit preguntes per obrir el debat i les famílies i els equips docents ja s’estan pronunciant sobre si volen prohibir del tot els mòbils i només limitar-ne l’ús. Totes aquestes conclusions del Consell Educatiu Municipal de Barcelona es portaran al plenari del Consell Escolar de Catalunya que se celebrarà la setmana que ve. Després es redactarà un informe final, a partir del qual al gener Educació redactarà la normativa definitiva que serà d’obligat compliment al setembre de 2024.
Necessitat d’establir uns criteris unificats
En aquesta primera reunió del consell s’ha debatut una preocupació que diverses famílies de Barcelona han compartit els darrers temps: l’ús dels telèfons mòbils als centres escolars. Tots els participants han coincidit en la necessitat d’una regulació, basada en uns criteris unificats. En aquest sentit Rabell ha destacat que cal tenir una visió integral, que tingui en compte la complexitat del procés educatiu. “No són les mateixes les necessitats d’alumnes de 12 anys que les d’adolescents, que tenen capacitat de gestionar situacions de manera diferent, amb nivells de maduració diferents“, ha assenyalat .
També s’ha demanat que es tingui en compte la complexitat de la tasca a què han de fer front els educadors i els mitjans que necessiten. “Molts adolescents no poden rebre l’atenció necessària fora del centre”, per aquest motiu ens demanen més activitats escolars per ampliar espais de sociabilització dels adolescents“, comenta Rabell.
Calen alternatives i mitjans
Les AFA de la ciutat han presentat el resultat d’una enquesta, en la qual el 94 % de les famílies s’han mostrat totalment d’acord amb una regulació. Les AFA celebren que per part de la política pública educativa s’abordi un tema que fa anys que reclamaven. “No és un tema d’AFA ni de centres, és un tema social“, sentencia Gemma Xarles, representant de les AFA públiques al Consell Educatiu. Xarles explica que no es pot passar la responsabilitat única als centres ni a les famílies. “Estem totes d’acord a regular-ne l’ús, però calen alternatives com activitats de qualitat en horari no lectiu per a tots els alumnes“, aclareixen les AFA.
