El barri del Poblenou és l’origen d’una particular revolta. Un grup de famílies s’han plantat en contra del “consens social” que el mòbil arriba als 12 anys, quan es comença l’institut, i plantegen retardar la compra del primer telèfon fins als 16 anys. Tot ha començat amb un xat privat de mares de l’Escola Vila Olímpica, que es va crear com un espai per compartir articles amb consells i informació i que ara s’ha convertit en tot un fenomen. En pocs dies ha superat els 750 membres i ha evidenciat el neguit i preocupació de les famílies per l’ús i abús de les pantalles en general.
Consens per endarrerir el primer mòbil fins als 16
La impulsora de tot plegat és l’Elisabet García Permanyer, mare de tres fills, que assegura que no es podia imaginar aquesta explosió d’interès de famílies de tot Catalunya. García Permanyer explica que cal fer un salt i “no donar per fet que a primer d’ESO arriba el mòbil” i convida les famílies a capgirar la situació i que el jove de 12 anys sense mòbil a l’institut no sigui “el raret” de classe. És per això que apel·la a buscar el consens per trencar la pressió social.
Aquesta crida ha tingut una resposta immediata. Al Poblenou ja s’hi han adherit totes les escoles públiques del barri, més d’una dotzena. Les AFA dels centres ja han creat grups de treball per organitzar xerrades informatives per a famílies i infants. A banda de buscar el consens per retardar la compra del primer telèfon, les AFA ja treballen per poder fer aquest canvi amb propostes concretes, com que puguin anar als establiments del barri per contactar amb la família per fer petites comunicacions.
Complicitat dels establiments del barri
Així ho explica la Caterina Canyelles, mare de l’AFA de Escola la Flor de Maig, que remarca que ara busquen establiments on l’alumne pugui entrar per avisar la mare que ja arriba tard, per exemple. Una opció que ja es fa en alguns punts de Navarra.
També s’han activat les famílies de les escoles de Gràcia, d’entrada per fer una radiografia de l’ús del mòbils entre els menors. Per abordar la qüestió, han enllestit una enquesta que ja han respost gairebé 700 persones i que ha de servir per abordar accions conjuntes dins i fora dels centres educatius.
El pes de la pressió social de l’entorn
Arran del debat obert, en l’àmbit pedagògic confirmen que biològicament als 16 anys els adolescents són més madurs que als 12 i poden fer servir més bé els mòbils. Però hi ha més aspectes a tenir en compte, com l’entorn social i les necessitats de cada família. El consell és no deixar-se arrossegar per la pressió social i fer-se unes quantes preguntes clau abans de prendre una decisió sobre quan i com comprar el mòbil.
La psicopedagoga i professora de la UOC, Sylvie Pérez Lima, assegura que el que funciona per a una família potser no funciona per a una altra i demana als pares que es plantegin: “El meu fill necessita un mòbil? Soc jo qui ho necessito?”, i a partir d’aquí prendre una decisió. També recorda que pares i mares “són models de conducta” i proposa que els progenitors es plantegin quins usos fan del mòbil davant dels fills abans de comprar-ne un.
