Acaba de néixer el seu fill i avui el presenten a la doctora. El van poder tenir gràcies a una fecundació in vitro. Ara bé, per estalviar-se la meitat del preu del tractament, d'uns 7.000 euros de mitjana, van decidir compartir amb una altra parella els òvuls de la donant. És el que s'anomena donació compartida, una opció que cada vegada atreu més gent. OLGA SERRA, ginecòloga de Barcelona IVF "El 30% aproximadament de les nostres pacients que requereixen una donació d'òvuls opten per una donació compartida." D'una donant se n'aconsegueixen entre vuit i 12 òvuls, dels quals, de mitjana, sis són madurs i aptes per ser fecundats. Els embrions sobrants es congelen per si la parella vol tenir més fills més endavant. En canvi, en el cas de la donació compartida es reparteixen els òvuls madurs entre dues pacients. Cadascuna en rep com a mínim 3. Amb aquesta quantitat es fa difícil que puguin sobrar embrions per tenir més fills en un futur. "Idealment el pots oferir a aquelles parelles que no volen tenir més d'un fill. Si una parella és molt jove i volen tenir més fills el més ideal és dirigir-los a una donació dedicada, ja que així tindran la possibilitat de tenir embrions congelats amb els quals tenir més fills després i parelles a més a més que no tinguin uns mals antecedents." Que els esparmatozous de l'home no siguin, per exemple, de mala qualitat. S'ha de tenir en compte que la taxa d'eficàcia se situa al voltant del 50% per cada transferència embrionària.

La fecundació in vitro és un procediment car que moltes persones amb problemes de fertilitat es veuen obligades a pagar si volen tenir un fill. Per abaratir el cost del tractament, algunes clíniques ofereixen l’opció de compartir els òvuls d’una donant amb una altra parella. Al Barcelona IVF, centre pioner en aquesta modalitat, una de cada tres pacients es decanta per aquesta opció.

D’una donant se n’aconsegueixen entre 8 i 12 òvuls, dels quals, de mitjana, sis són madurs i aptes per ser fecundats. Normalment es fecunden tots i els embrions sobrants es congelen per si la parella vol tenir més fills més endavant. En canvi, en el cas de la donació compartida, es reparteixen els òvuls madurs entre dues pacients. Cadascuna en rep com a mínim tres. Amb aquesta quantitat es fa difícil que puguin sobrar embrions per tenir més fills en un futur.

Per això, habitualment, els que opten per la donació compartida són parelles que no volen més d’un fill. Els especialistes recomanen a aquells que vulguin tenir-ne més d’un que es decantin per una donació dedicada, perquè així disposaran d’embrions congelats amb els quals tornar a reproduir-se més endavant.

Amb la donació compartida, el cost del tractament es redueix aproximadament a la meitat. Dels 7.000 euros que val habitualment, passaria a costar uns 3.500 euros.