Foto: Alfons Puertas

L'Observatori Fabra havia de construir-se al capdamunt de la muntanya del Tibidabo, però van fer tard. Quan L'Acadèmia de Ciències de Barcelona, propietària de l'edifici, va aconseguir els diners per aixecar l'edifici, l'any 1902, ja s'hi havia començat a construir l'església del Sagrat Cor. Es va triar aquesta altra ubicació, ben a prop, i dos anys després, el 1904, es van començar a recopilar dades. Sorgeix un dubte. Si fa 109 anys que es va inaugurar, com és que aquesta setmana se celebren els cent anys de la sèrie de dades meteorològiques de l'observatori? L'explicació és senzilla. Durant la primera dècada els instruments estaven col·locats a l'edifici i van decidir portar-los al pati. ALFONS PUERTAS, meteoròleg de l'Observatori Fabra "Per un cantó l'edifici afecta d'una manera significativa la pluviometria, la terrassa per l'efecte del vent sobre l'edifici. I el mateix material de l'edifici altera la temperatura al seu voltant. Quan l'instrumental s'allunya de l'edifici es trenca d'una manera radical aquesta sèrie i, per això, no podem comparar les dades preses als dos llocs." Per mantenir la coherència de la sèrie és aconsellable mantenir-ne el mètode de mesura. Per això, molts d'aquests instruments són del mateix tipus que els originals. Ara, les dades s'anoten a mà i es passen a aquesta base de dades informatitzada. Fa cent anys, en canvi, les llibretes s'apilaven. Aquesta és de 1962, l'any de la gran nevada. "La nevada del día 25 es la mayor que se ha registrado en Barcelona. Nevó durante 24 horas el día de Noche Buena. La ciudad quedó incomunicada con el exterior." Unes notes preses per la família Campo que, durant anys, va viure al mateix observatori. S'encarregaven de la consergeria i ajudaven els científics. Aquesta sala encara ara en recrea el menjador.

Aquesta setmana fa 107 anys que l’Observatori Fabra registra diàriament les dades meteorològiques. Aquest segle de recopilació ha permès determinar, entre altres coses, que la temperatura mitjana anual de Barcelona ha augmentat gairebé un grau.

L’Observatori Fabra es va fundar l’any 1904. Té, per tant, 116 anys de vida. Els primers nou anys els instruments que captaven les dades meteorològiques estaven situats a l’edifici. Després es van traslladar al pati, i d’allà no s’han mogut. És per això que es considera que la sèrie de dades meteorològiques té 100 anys: les dades obtingudes durant la primera dècada de funcionament de l’observatori no es poden comparar amb les actuals perquè el canvi d’ubicació en distorsiona la sèrie. “El material de l’edifici altera la temperatura al seu voltant. Quan l’instrumental s’allunya de l’edifici es trenca d’una manera radical la sèrie i, per això, no es poden comparar les dades preses als dos llocs”, explica Alfons Puertas, un dels meteoròlegs de l’Observatori Fabra.

Així ho explicàvem a betevé fa tot just 7 anys, quan la sèrie celebrava el seu centenari.

Història de l’Observatori Fabra

L’Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Van decidir construir l’edifici quan la lluminositat de la ciutat va augmentar de tal manera que els era impossible dur a terme observacions astronòmiques des de la seva seu, situada a la Rambla, al mateix edifici on hi ha el Teatre Poliorama.

Un empresari barceloní, Camil Fabra, primer marquès d’Alella, va donar els diners necessaris per construir l’Observatori Fabra. En un primer moment es volia situar al cim de la muntanya del Tibidabo. Ara bé, l’any 1902, quan es van iniciar les obres, allà ja s’havia començat a construir l’Església del Sagrat Cor. Per això es va buscar una ubicació alternativa a la muntanya del Tibidabo.

La família Campos

Durant molts anys, una família de cognom Campos va habitar l’Observatori Fabra. Hi feien tasques de consergeria, manteniment i ajudaven els científics que diàriament pujaven a prendre-hi dades. Alguns dels seus membres, com Gabriel Campos, es van dedicar professionalment a recollir informació.

Molts dels instruments que s’usen actualment per mesurar els fenòmens meteorològics són del mateix tipus que els originals per mantenir la coherència de les dades preses.