L’arribada de la crisi econòmica i les restriccions generades pel coronavirus, però també la crisi climàtica i del medi ambient, ha fet agafar força a la idea de “la ciutat dels 15 minuts a peu” entre els urbanistes de tot el món. Tot plegat ha fet reformular la idea de ciutat i ha pres força el projecte d’abastir cada barri de tots els serveis bàsics per arribar-hi a peu o en bicicleta.
Es tracta de tenir a prop de les llars centres educatius, centres sanitaris i comerç de proximitat, però també la feina. París ha abanderat aquest projecte, dissenyat per l’urbanista Carlos Moreno, amb una altra fita: la reducció dels cotxes a les ciutats. Aquest debat s’ha celebrat en el Dia Mundial Metropolità, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, i en el marc de la Barcelona New Economy Week, que se celebra aquesta setmana a la ciutat.
“Barcelona ja és en aquest camí”
Des del govern municipal, Jordi Martí, regidor de Presidència i Pla de barris, i vicepresident del Pla Estratègic Metropolità, ha dit que Barcelona ja és molt a prop d’aquesta realitat. Aposta per seguir traient espai al cotxe i donar més protagonisme a espais com les escoles i els entorns, i mantenir barris forts i connectats entre si amb transport públic. Martí creu que inversions en Rodalies, l’L9 i el tramvia serien necessàries per la idea de “ciutat policèntrica” que es vol aconseguir.
Tot plegat quan s’ha sabut que l’Esquerra de l’Eixample és el millor barri per viure-hi del món, segons ‘Time Out International’.
Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, lluny dels 15 minuts
L’assignatura pendent de Barcelona és als districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí o Sants-Montjuïc, amb molts habitatges dels anys 70, però amb menys activitat econòmica. “Cal que l’administració faciliti la instal·lació d’empreses i comerços en aquests barris, amb l’atractiu de lloguers més baixos”, assegura la urbanista Maria Sisternas: “Això no es pot dissenyar, però sí incentivar”, afegeix. A diferència de l’Eixample, en aquests districtes hi falten més usos quotidians”, explica, perquè “sense aquests serveis propers, la gent acaba agafant el cotxe”.
Més xarxes veïnals
L’horitzó de la teoria de les ciutats on tot estigui a no més de 15 minuts és crear urbs “més humanitzades i amb xarxes comunitàries més fortes i preparades per respondre a situacions com la pandèmia” que estem vivint, explica Martí. Segons el regidor, aquestes xarxes són més fortes on hi ha espai públic i comunitari on poden interactuar i, per això, des del consistori asseguren que cal apostar per models com les superilles.
