AADAS, l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment, fa temps que denuncia que està a punt tancar per manca de suport econòmic de les administracions. Ara, ja han deixat d’oferir atenció directa i gratuïta a les dones víctimes de violència sexual. Aquest any no els ha arribat la subvenció que havien sol·licitat per un suposat error tècnic de l’entitat. Però les professionals que hi treballen creuen que no hi ha voluntat política per fer sobreviure l’entitat.
Oferir aquest servei és una obligació de l’Administració i no pot dependre d’un error humà
“No pot ser que un error tècnic sigui la causa que Catalunya es quedi sense atenció directa gratuïta especialitzada en violències sexuals”, lamenta la coordinadora de l’entitat, Maria Sallés. Considera que oferir aquest servei és una obligació de l’Administració i no pot dependre d’un error humà. Les conseqüències són prou notòries: ja tenen 14 víctimes de violències sexuals en llista d’espera per rebre atenció. No poden pagar una psicòloga especialitzada i, ara, les dones que s’apropen a AADAS es queden sense cap cobertura.
Manca de professionals especialitzades en violències sexuals
Tenir recursos per pagar de la pròpia butxaca un tractament no vol dir estar ben atesa com a víctima. El motiu és que és difícil trobar professionals especialitzades en estrès postraumàtic per violència sexual. “Calen psicòlogues amb perspectiva feminista especialitzades en violències sexuals. Pràcticament no n’hi ha i les que tenim a Catalunya estan a l’entitat i les tenim aturades per manca de recursos“. Precisament, expliquen que l’Administració contracta les psicòlogues que tenen a l’entitat per formar personal que, dins de les violències masclistes, estigui especialitzat en violències sexuals.
Atacar l’arrel del problema i educar en la igualtat
Per fer prevenció de les violències sexuals, AADAS reclama anar a l’origen del problema i entendre d’on surten i per què surten. “És una violència necessària per sustentar el patriarcat. Contra el patriarcat només s’hi lluita des de l’educació en la igualtat i posant fi als estereotips de gènere”, diu la coordinadora d’AADAS.
Sallés insisteix que la violència sexual en cap cas és sexe, és violència. “‘Sexual’ és l’adjectiu que ens indica com es canalitza aquesta violència. Una activitat sexual és sempre per naturalesa consentida”, conclou. I posa com a exemple un mètode de tortura segons el qual et col·loquen un embut a la boca i t’hi posen menjar. “Ningú diria que ha menjat ni ha sopat. Dirà que l’han torturat, que és violència. Doncs amb el sexe passa el mateix”.
