Les dues úniques entitats a Catalunya que aborden la violència sexual estan ara mateix parcialment fora de servei i en risc de desaparèixer. I això en un moment en què aquesta qüestió està molt present amb la visibilització constant, entre d’altres, de les violacions grupals. El motiu, la falta de recursos econòmics públics. Així ho apunten des de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment, AADAS dedicada a l’atenció directa, especialitzada i gratuïta, a dones que han patit qualsevol tipus d’agressió sexual. Un parer que comparteix PrevenSI, una entitat que posa el focus en els agressors de cara a prevenir els abusos sexuals infantils.

Sense inversió pública per atendre una problemàtica social

Des de fa una setmana AADAS no atén usuàries noves i centra la seva activitat en l’acompanyament terapèutic amb caràcter voluntari de les dones —la mitjana d’homes anual és de tres— que fa temps van picar a la porta demanant ajuda. Una situació que ja ha fet activar una llista d’espera de cinc persones. Maria Sellés, co-coordinadora d’aquesta entitat situada a Sants assegura que, molt probablement, entraran en ERTO a partir del juny. Això, diu Sellés, “si ens l’accepten. En cas contrari anirem totes a l’atur i totes les dones quedaran desateses”.

No s’entén que Mossos, el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) o els jutjats ens derivin els casos i les administracions no ens financin
Maria Sellés, co-coordinadora AADAS

Des de fa 30 anys aquesta associació rep subvencions de la Generalitat. L’any 2021 va ser necessària una campanya de pressió perquè el govern l’hi concedís. Aquest any no l’ha rebut per un error tècnic en la sol·licitud. Tot i fer al·legacions i assegurar que la viabilitat de l’entitat depèn de l’ajut pública, no l’hi han atorgat. Des del Departament d’Igualtat i Feminismes afirmen que l’error tècnic detectat en la proposta d’AADAS era “insalvable”.

L’aportació econòmica més elevada que l’Ajuntament ha fet és d’ 11.000 euros, una quantitat clarament insuficient segons Sellés per pagar els sous de les treballadores i el lloguer del local. Segons Sellés, “és incomprensible que serveis municipals com el SARA o els PIAD o SIAD, entre d’altres, ens derivin constantment dones” però en canvi, diu “estigui infrafinançat”. Segons ha confirmat a betevé la Regidoria de Feminismes i LGTBI del consistori, l’entitat s’ha presentat a les convocatòries de subvencions i els seus projectes han estat valorats segons els criteris tècnics establerts.

La quantitat més elevada atorgada per la Diputació a AADAS és de 4.735,75 euros, un 2,6 % de la despesa total de l’entitat.

El model preventiu “no encaixa” en les subvencions

PrevenSI va nèixer a l’any 2019 seguint la petja d’experiències internacionals que havien tingut èxit. Basa el seu model en una mirada preventiva respecte a qui exerceix la violència sexual sobre els infants. Segons Núria Iturbe, impulsora de l’entitat, els estudis indiquen que per cada agressor hi ha una mitjana entre quatre i set víctimes. Això implica, segons Iturbe, que l’atenció directa a aquests homes podria evitar-les. El 2021 van passar de les 20 hores setmanals d’atenció a les 12 i des del 15 d’abril d’enguany han aturat les intervencions.

El problema existeix: el 35 % de les visites al web de PrevenSI van directes a l’apartat titulat ‘T’atrauen els nens, nenes o adolescents?’
Núria Iturbe, impulsora de PrevenSI

Iturbe assegura que durant el temps que l’entitat ha estat en marxa han rebut 885 contactes directes i el web ha rebut 88.000 visites. I apunta que actualment el 35 % de les visites al seu web van directes a l’apartat titulat ‘T’atrauen els nens, nenes o adolescents?‘. Per tant, puntualitza aquesta psicòloga, “sabem que aquesta necessitat existeix” i no s’entén que les administracions no estiguin finançant les iniciatives pioneres que treballen amb aquesta problemàtica.

Núria Iturbe assegura que als seus inicis van rebre petites subvencions orientades a formació o gestió de casos específics i una part específica a la línia telefònica durant alguns mesos. Actualment no reben cap tipus de subvencions i creu que es deu al fet que aquesta tasca més preventiva —no basada en l’atenció directa de les víctimes— no està dins de les línies estratègiques de la Generalitat. També creu que el finançament que s’ofereix és molt parcial i inestable i “no és el que volem oferir a les persones que contacten amb nosaltres”.

Des del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat asseguren que estan treballant per posar en marxa mecanismes que garanteixin el manteniment de serveis necessaris com els que presten aquestes entitats. Fins ara, apunten, la tasca d’aquestes entitats s’ha sostingut a través de subvencions, que no generen l’estabilitat necessària per a aquest tipus de projectes. Des de la Diputació assenyalen que no serà fins al juny quan s’atorgaran les subvencions que ara estan en tràmit de valoració. A banda, asseguren que es fan aportacions directes als municipis de la província en concepte de lluita contra les violències masclistes.