La gran majoria de futbolistes de la Lliga espanyola acusats o condemnats per violència sexual han aconseguit fins fa ben poc eludir el judici o —en cas d’haver-n’hi— la condemna de presó. S’han arxivat denúncies contra jugadors per falta de proves, s’ha arribat a acords extrajudicials que han evitat que els jugadors s’hagin assegut al banc dels acusats o aquests han signat contractes amb altres clubs de països que no tenien tractat d’extradició, tot i que els jutjats els havien condemnat a complir penes de presó.
El cas de l’exblaugrana Dani Alves, a qui es jutja aquests dies a l’Audiència Provincial per agressió sexual, així com el de l’exdirector de l’RFEF Luis Rubiales, proven el fet que, lluny de quedar impunes, aquestes conductes delictives són actualment no només reprovades socialment sinó també objecte d’un major control pel sistema judicial penal.
Quan s’atempta contra la llibertat sexual hi ha un abús de poder al darrere”
Canvi de percepció social sobre la violència sexual
Júlia Humet Ribas, advocada penalista, creu que hi ha una consciència feminista cada cop més estesa que ha portat a un canvi de percepció social sobre la violència sexual. Casos tan mediàtics com el de Dani Alves, diu Humet, contribueixen més a aquest canvi de concepció i, entre d’altres, facilita que es desmuntin mites com el que un home famós i exitós no pot cometre aquest tipus de violència masclista.
Humet afegeix que quan s’atempta contra la llibertat sexual hi ha un abús de poder al darrere que “les persones riques, reconegudes i amb un estatus poden tenir normalitzat”, diu, i “per això tenen una sensació d’impunitat” que, afegeix, “els fa que senten que poden, entre d’altres, accedir als cossos de les dones“.
Gemma Altell Albajes, psicòloga social i experta en violències masclistes, subscriu aquest canvi de percepció i apunta a que “també s’està entenent que quan reps una agressió, no importa tot el que hagis fet abans“, referint-se que el context no pot justificar cap tipus de violència sexual. Altell també recorda que un altre mite que s’està esquerdant és “la idea que només pot violar-te un desconegut encaputxat”, ja que recorda que el gruix de les agressions sexuals es dona en l’entorn conegut.
Intueixo que el cas Rubiales podria influir en els ritmes i la sentència del cas Alves”
Menys por i més legitimitat de denunciar
Altell creu que en el context actual les dones se senten més legitimades a denunciar perquè hi ha més suport social i mediàtic. Humet afirma, a més, que la taxa de denúncia de violència sexual està creixent i això vol dir que hi ha menys por a l’hora de reportar aquest tipus de violències. Actualment se situa entre un 8 % i un 10 %. Aquesta penalista conclou que igualment la xifra oculta “és altíssima”.
Rapidesa i contundència de la investigació del cas Alves
A banda dels factors socials, l’advocada penalista de Nèmesi Advocades i Assessores apunta que la celeritat amb la qual s’ha investigat l’exblaugrana pot tenir a veure també amb el fet que els Mossos van actuar molt ràpid i van recollir “molta prova”, referint-se a vídeos o mostres biològiques, entre d’altres. Afegeix que el fet que hagi canviat “nombroses vegades” la seva versió i “tot i estar en el seu dret”, diu, “fa dubtar”.
Avís per a navegants
La codirectora de la consultoria social i de gènere G360 té la intuïció que els ritmes, la rapidesa o la sentència del cas Alves “pot venir mediatitzada per tot el que ha passat al cas Rubiales”. I afegeix que seria “molt difícil de justificar” una decisió que no acabés amb l’exblaugrana a presó. Altell és del parer que el sistema judicial està inevitablement impregnat per les opinions, el moment i el context històric. I conclou que més que una realitat “hi ha l’esperança que s’hagi acabat la impunitat i això suposi un avís per a navegants”.
