La ploma de Carles Sentís ha estat una de les més privilegiades del periodisme català. Aquesta professió li va permetre relatar alguns dels episodis més importants del segle XX. Primer, els que li van tocar més de prop, com la República o la Guerra Civil. Una de les seves qualitats va ser la de sempre saber navegar per les aigües de la història. Potser per això, un cop acabada la guerra, no va amagar les simpaties pel règim de Franco. Una etiqueta que ell va rebutjar després. Després, va decidir explicar allò que passava fora. Com a corresponsal, va explicar als lectors de diaris com l''ABC' o 'La Vanguardia' l'evolució de les campanyes dirigides pel general De Gaulle durant la Segona Guerra Mundial. Però, sobretot, són recordades les cròniques dels judicis de Nuremberg. A la mort del dictador s'acosta a la política, fent costat al president Adolfo Suárez. I finalment entra en política, l'any 77 és escollit diputat per Barcelona com a integrant del partit de Suárez, UCD. Des d'aquesta posició, la seva intervenció és clau en un altre dels moments importants del país, el retorn a Catalunya del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. Una carrera tant periodísica, com política, que li ha valgut nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, el premi Ciutat de Barcelona i la Legió d'Honor de França.
Nascut a Barcelona el 9 de desembre de 1911, Carles Sentís va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va completar els estudis a la Sorbona de París, on es va traslladar en esclatar la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, Sentís no va amagar les simpaties pel règim de Franco, una etiqueta que ell va rebutjar després.
En la plana política, Sentís va encapalar la candidatura d’UCD per Barcelona i va ser elegit diputat al Congrés el 1977, càrrec que va repetir el 1979. També va ser conseller polític de la Generalitat provisional, entre 1977 i 1980, i president d’honor de Centristes de Catalunya-UCD. Sentís va arribar a la vicepresidència de la Comissió d’Afers Estrangers i, després de deixar el Parlament espanyol el 1982, va rebre la menció de conseller del Regne. Sentís va ser un personatge controvertit a qui van acusar de ser espia de Franco, càrrec que ell sempre va negar.
Com a periodista, Carles Sentís va col·laborar, durant els anys 30, amb diaris com ‘La Publicitat’, ‘L’Instant’ i ‘La Veu de Catalunya’. També va col·laborar amb ‘Destino’ i, amb l’esclat de la Guerra Civil, va fer de corresponsal de l”ABC’, ‘La Vanguardia’, ‘El Correo Catalán’ i el diari argentí ‘Clarín’. A llarg de la seva carrera, Sentís va seguir els conflictes a l’Àfrica, els judicis de Nuremberg, l’alliberament del camp de concentració nazi de Dachau o el fenomen migratori del sud d’Espanya a Catalunya. Nova York, París i Brussel·les van ser algunes de les destinacions que va cobrir com a corresponsal.
Carles Sentís va encarregar-se de la direcció de diversos mitjans de comunicació, com l’Agència Efe (1963), Ràdio Barcelona (1972) i Tele-exprés, que va fundar el 1966. També va presidir l’Associació de la Premsa de Barcelona, en la dècada dels 70, i va ser director general de coordinació informativa durant el primer govern monàrquic.
La seva trajectòria professional li ha valgut distincions com la Creu de Sant Jordi (1986), el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1989), el Premi Nacional de Periodisme (1998), o la Medalla al Mèrit al Treball del Govern (2008).
El funeral de Carles Sentís se celebrarà aquest dijous a les 10.30 h, al Tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.
