Dels 10 als 11 anys, Carles Castells va patir abusos sexuals per part d’un familiar proper. Un accident de cotxe va ser el detonant, quan tenia 47 anys, per poder verbalitzar el que va viure quan era un nen. Fins aleshores, explica que “tenia el monstre adormit” per una qüestió, diu, de supervivència. Assegura que el “monstre” es va tornar a adormir fins que la seva cosina li va explicar que la mateixa persona també havia abusat d’ella. Va ser llavors, pràcticament 10 anys més tard d’aquest testimoni, quan va demanar ajuda a la Fundació Vicki Bernadet. Diu que l’escola i l’acompanyament “són clau per superar-ho”.
Segons el seu testimoni, les conseqüències dels abusos sexuals que va patir són demolidores: “Et quedes tocat de per vida”. Afegeix que la inseguretat i la baixa autoestima també formen part del dany causat. Ara afirma que està molt millor i ho pot dir gràcies a la teràpia individual i grupal que segueix a la fundació. Aquí diu que se sent escoltat. “Veus que no ets un bitxo rar i que el problema no és només teu”. Considera que els patrons es repeteixen en tots els casos d’abús sexual infantil.
Pensava que era un bitxo rar fins que vaig veure que li ha passat a molta més gent
El 80 % dels abusadors són familiars
Carles Castells és un dels protagonistes de la nova campanya que la Fundació Vicki Bernadet ha llançat aquest divendres, 19 de novembre, Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús Sexual Infantil. La seva presidenta assegura que per primera vegada “és posa cara a l’abús” i senten que han d’insistir en la dada que el 80 % de les persones que abusen són de l’entorn familiar “perquè no acaba de calar”.
Noemí Pereda, professora de la Facultat de Psicologia de la UB, assegura que una criatura “no sap què és un abús sexual i es pensa que és una cosa que passa a totes les famílies”. Aquesta psicòloga remarca que no és fins a l’edat adulta que “s’adona d’allò que ha viscut”.
“Necessitem creure les víctimes”
Segons Pereda, el més important per a les víctimes és rebre suport familiar i social. “Necessitem creure les víctimes”, afirma aquesta professora de la UB. Com a membres de la família, explica, és important no plantejar-se per què la víctima parla ara, en aquest moment, i no quan era un infant. Creu que aquest tipus de preguntes tornen a fer sentir culpables les víctimes.
Expertes en abús sexual infantil com Noemí Pereda creuen que cal que els professionals estiguin formats en aquest àmbit i també pensa que la prevenció implica una comunicació fluïda amb l’infant. Preguntar com li ha anat el dia, si algú li ha fet mal, per exemple, i amb això, diu, “creem un entorn de confiança”. Per últim Pereda aconsella estar amatents a “canvis sobtats de conducta” de les criatures.
