Dilluns, 8 de juny, Barcelona entra en la segona fase de la desescalada per la crisi del coronavirus. A betevé n’hem parlat amb Benito Almirante, el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, per saber en quin punt de la pandèmia ens trobem i què comportarà entrar en aquesta fase 2 cap a la nova normalitat.
– En quin punt es troba el virus?
Ja tenim entre quatre i cinc setmanes d’evolució de la malaltia amb una tendència a la disminució. És una malaltia marginal. A tot Catalunya diagnostiquem unes quantes desenes de casos, anant-los a buscar. Moltes d’aquestes persones no tenen ni malaltia, només tenen una prova positiva perquè han estat amb contacte amb positius. A més, en aquest moment el grau d’activitat social és suficientment alt per preveure que no hi haurà grans canvis per augmentar les fases del desconfinament i arribar a la fase final en un temps que possiblement no s’allargarà més de dues setmanes.
“Ja tenim entre quatre i cinc setmanes d’evolució de la malaltia amb una tendència a la disminució.”
– Els casos que es diagnostiquen, sota quines circumstàncies són?
Bàsicament es produeixen en entorns de relacions familiars, o de relacions laborals en empreses que no tenen la capacitat suficient de fer distanciament físic. El fet més important és que immediatament després de detectar-se un cas, ara mateix pràcticament d’un dia per l’altre, en molt pocs dies es té un mapa clar de totes les persones que han tingut contacte amb aquella persona i es diagnostiquen ràpidament i es poden aïllar. A més, pràcticament cap cas necessita ingressar a l’hospital, tots són casos lleus.
“En molt pocs dies es té un mapa clar de totes les persones que han tingut contacte amb la persona infectada.”
– Quina és la situació ara a l’hospital de la Vall d’Hebron?
En el nostre hospital, que va arribar a tenir 800 ingressats simultàniament, en aquest moment només hi tenim 40 pacients. Però pacients que siguin nous, de les últimes dues setmanes, només en tenim una desena. La resta de pacients són persones que han tingut complicacions importants per la malaltia i que requereixen estada. A l’UCI, en els darrers 14 dies, no hi ha ingressat cap pacient i en la planta d’hospitalització màxim hi ha un pacient o dos al dia, i a vegades ni això. A més, fa més d’una setmana que no en tenim cap mort per coronavirus.
– El virus, té un component estacional?
El comportament d’aquesta primera onada ha tingut connotacions d’aquest tipus de virus estacional. Fan l’epidèmia en una determinada estació de l’any. En el nostre entorn geogràfic es donen a final de la tardor i al principi de l’hivern, com la grip. És possible que aparegui abans, però que es comporti com un brot epidèmic, el més esperat és que sigui a finals de desembre, gener o febrer. A més, quan arriba la temporada de fred hi ha més possibilitats que hi hagi aglomeracions en espais tancats.
– Hem de seguir utilitzant la mascareta?
En els propers mesos seria convenient que, sobretot en espais tancats i quan no es puguin mantenir una distància de seguretat, es seguís utilitzant la mascareta. Sempre he estat favorable que no sigui obligatori, és més important que la gent en tingui consciència, i no, que se li imposi una obligació. A l’espai obert és diferent, l’ús de la mascareta en zones obertes és possible que no tingui cap mena de benefici, i més ara, que la possibilitat de transmissió és gairebé nul·la.
“L’ús de la mascareta en zones obertes és possible que no tingui cap mena de benefici”
– Què ens ha ensenyat aquesta pandèmia de coronavirus?
La primera cosa que hem après, és a estar alerta a la reaparició dels casos mitjançant les proves diagnòstiques i les xarxes de vigilància epidemiològica, que en part estan muntades, però que haurem de muntar amb més amplitud durant els següents mesos. També hem après que tot el sistema sanitari ha d’estar amb un suficient nivell de preparació per atendre de forma ràpida un volum nombrós de persones, en un espai de temps molt limitat. Això abasta el sistema hospitalari, el sistema d’atenció primària, les residències de gent gran, i bé, tota la societat en el seu conjunt. Finalment, i fonamental, hem après que hi ha d’haver menys normatives i més corresponsabilitat personal, de manera que la societat ja entengui què ha de fer sense haver d’obeir ordres d’un butlletí.
“Hi ha d’haver menys normatives i més corresponsabilitat personal.”
– I en l’àmbit de la medicina, què ha comportat?
Hem descobert coses molt importants en un període de temps molt curt. En la història de la medicina moderna, mai s’havia avançat tant en el coneixement d’un virus com en aquest. Només havien passat uns quants dies des de l’inici, que ja es coneixia tota l’estructura del virus, cosa que permetia començar a treballar immediatament en tractaments i també en una vacuna. També hem fet assajos clínics per provar teràpies, de manera que, si torna a aparèixer, ja tenim un volum important de coneixement. Ara també tenim més informació pel que fa al pronòstic de la malaltia i els factors que influeixen en el fet que una persona tingui una malaltia més lleu o més greu.
