De dimecres a divendres passat l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir la trobada de més de 400 centífics i investigadors internacionals per debatre com han de ser els nous estils de vida postpandèmia. Es tracta de donar resposta a nous estils de vida baixos en carboni i garantir que no hi haurà un decreiement de l’economia.

Estils de vida més sostenibles

Quines formes de vida hauria d’adaptar la societat per ser més sostenibles i emetre menys diòxid de carboni? Aquesta és la pregunta que han volgut respondre diferents investigadors internacionals, de diferents disciplines acadèmiques, a la trobada virtual de l’ICTA-UAB.

La disminució de la demanda d’energia i la promoció de patrons de consum més sostenibles van ser les claus per limitar l’escalfament global a 1,5ºC, tal com aconsellen les conferències i tractats contra el canvi climàtic de les Nacions Unides.

Científiques com Angela Druckman, Lorraine Whitmarsh i Céline Guivarch van estar al capdavant de les ponències i van afirmar com, sovint, es tendeix a sobreestimar l’impacte climàtic dels “petits gestos”, com reciclar, tancar l’aixeta, o el llum o anar a amb transport públic.

En l’àmbit de la mobilitat, es va destacar que no només cal fer canvis tecnològics sinó també reduir al mínim el nombre de passatgers, els quilòmetres i la necessitat de viatjar. 

En referència al sistema alimentari es va apuntar la necessitat de reduir l’energia en totes les fases del sistema alimentari, i canviar els comportaments i dietes actuals per altres més sostenibles, menjant menys carn o reduint-la completament. També es va afegir la nessitat de conèixer la petjada de ecològica de cadascú perquè això implicaria més consciència amb el medi ambient.

La conferència forma part del programa estratègic del centre impulsat en el marc de la Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu, concedida a l’ICTA-UAB pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i que l’acredita com a centre de referència en matèria de canvi climàtic i els seus impactes socioeconòmics. La Dra. Patrizia Ziveri, directora científica del programa, afirma que “l’emergència generada pel covid-19 ens fa adonar-nos de la nostra vulnerabilitat i és també una gran oportunitat per a un canvi ‘verd’ positiu“.