El seguiment del coronavirus a Catalunya i a Barcelona que ha fet betevé des de l’inici de la pandèmia és un exemple de com es poden utilitzar les dades obertes de les administracions, en aquest cas, de la Generalitat de Catalunya. betevé ha compartit aquesta experiència a la setena sessió Cafè amb dades, una jornada divulgativa amb un espai de debat que aquest dijous s’ha centrat en les dades de la covid-19. La sessió s’ha transmès a través de YouTube i la pots recuperar en aquest enllaç.
La sessió Cafè amb dades ha servit per fer balanç de com el govern ha publicat les xifres de la pandèmia, i com s’han reaprofitat per part de periodistes, científics, estadístics i altres actors, però també per tractar reptes que han quedat pendents.
Una de les conclusions a què s’ha arribat a la jornada “datalovers” i covid-19 és que la crisi del coronavirus ha posat de relleu la importància de les dades obertes. “Han passat a formar part del discurs periodístic i polític”, ha destacat la cap de l’àrea de Dades Obertes de la Generalitat, Àngels Vidal. Aquest interès creixent per les dades ha obligat al sistema sanitari a canviar els tempos de la recollida d’informació en plena pandèmia. El coordinador general TIC del Sistema de Salut, Pol Pérez, ha explicat que en una situació normal, els hospitals, els centres sociosanitaris i els centres de salut mental reporten les dades un cop el pacient rebia l’alta. En canvi, durant la pandèmia han hagut de canviar els circuits perquè se’ls notifiquessin els casos de covid-19 tan bon punt se’n tenia coneixement.
Un cop la Generalitat publicava les dades, analistes, administracions locals i periodistes les han reutilitzat per fer-les entenedores per a la ciutadania. No sense algunes dificultats. La periodista especialitzada en visualització de dades a betevé Patrícia Álvarez ha explicat que en alguns moments “les dades no quadraven”, especialment a l’hora d’analitzar les xifres de Barcelona, ja que la Generalitat i l’ASPB tenen criteris diferents. La periodista ha conclòs que “molts dels inconvenients es podrien haver resolt amb sessions de treball, explicant les bases de dades als periodistes”.
En aquesta taula rodona també hi han participat altres reutilitzadors de les dades obertes sobre el coronavirus com Gerard Giménez, economista i analista de dades, que de forma amateur publica cada dia un butlletí basat amb les xifres publicades al Portal de Transparència de la Generalitat. La tercera participant al debat ha estat Mercedes Aguilar, responsable del Departament d’Informàtica i Administració Electrònica a l’Ajuntament de Rubí, que ha parlat de com han tractat els casos de la covid-19 en aquest municipi.
