(ACN/redacció) L’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle ha assegurat al judici del procés que va dimitir el juliol del 2017 per diversos motius “polítics, personals i familiars” i ha parlat d'”incomoditat“. En aquest sentit, ha desgranat “l’evolució” dels esdeveniments polítics que es preveia en els mesos posteriors, després que el referèndum es convoqués unilateralment. També ha dit que hi havia certa “incomoditat” per part de la CUP, que donava suport al govern de Puigdemont i li havia demanat la dimissió per algunes actuacions d’ordre públic. Batlle va deixar la direcció de la policia catalana després que Joaquim Forn fos nomenat conseller d’Interior.
Tot i la dimissió, ha assegurat que els Mossos sempre havien complert la llei i les resolucions judicials, i que preveia que ho seguirien fent. A més, ha remarcat que el major del cos, Josep Lluís Trapero, era “molt gelós” de les seves competències en la direcció de dispositius policials i de compliment de les ordres judicials, i que no hauria permès cap ingerència política. En la seva compareixença al Suprem, el major dels Mossos va defensar precisament que l’objectiu de la policia catalana l’1-O era complir el mandat judicial.
Batlle també ha assegurat aquest dimecres que sempre va ser “molt respectuós” amb les decisions professionals. Segons ha dit, la responsabilitat del director general era avaluar les actuacions policials “a posteriori”, i, com a màxim, donar la seva opinió prèviament o mentre estaven reunits al centre de coordinació operativa en cas de dispositiu policial ampli. Tot i això, ha remarcat que la veu cantant era dels policies. L’única decisió que necessitava la seva autorització, ha dit, era la de l’ús de projectils de “foam” en manifestacions violentes, per les seves possibles conseqüències polítiques.
El Pacte Nacional pel Referèndum, sense finançament públic
També ha declarat aquest dimecres l’excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) Joan Ignasi Elena, que ha assegurat que l’entitat no va rebre cap finançament públic. Segons ha dit, es finançava amb aportacions ciutadanes i de les entitats privades que en formaven part, i la coordinaven entre vuit persones, entre les quals ell. D’aquesta manera, ha explicat que es volia preservar la independència del PNR i evitar recels entre els seus membres.
Elena també ha afirmat que la Generalitat no gestionava el web de l’entitat. Ha dit que se n’encarregaven el CIEMEN, Òmnium i la Federació Catalana d’ONG. Segons el seu relat, el PNR es va dissoldre a finals de la primavera del 2017 perquè ja s’havia complert l’objectiu de donar a conèixer el referèndum entre la ciutadania.
L’AMI no va tenir “res a veure” amb la convocatòria ni organització de l’1-O
L’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras també ha comparegut aquest dimecres al Suprem. Lloveras ha desvinculat l’associació de la convocatòria o l’organització de l’1-O. Ha assegurat que “l’únic que vam fer va ser proposar als ajuntaments que fessin una declaració política de suport al referèndum” i ha negat que demanessin als ajuntaments facilitar locals públics per a la votació. De fet, ha dit que va ser el govern qui va enviar una carta per preguntar “si estarien disponibles els mateixos locals que en altres ocasions”. L’expresidenta de l’AMI també ha remarcat que ni l’entitat ni ella mateixa no van participar en cap reunió d’organització de l’1-O.
