Des d’aquest divendres i fins al dia 9 de març la basílica de Santa Maria del Pi acull pregàries per demanar pluja. Es fan davant del Sant Crist de la Sang, una figura que l’Església treu habitualment de la capella on està instal·lada per la quaresma i a la qual ara els cristians s’encomanaran ara per pal·liar la sequera. La darrera vegada que es va promoure una iniciativa similar va ser el 1945.
Albert Cortés, vocal de l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, assegura que individualment es poden fer coses per acabar amb aquesta sequera, com “estalviar energia i viatjar menys”, però ha remarcat que “això té un sostre” i als cristians, ha dit, “ens queda demanar a Déu que faci alguna cosa per nosaltres”. En altres ocasions, ha dit, “ha funcionat” i per això han decidit tornar a fer-ho.
Novena sortida al carrer del Sant Crist de la Sang
La pregària dura uns 15 minuts —la d’aquest divendres ha reunit una trentena de feligresos— i comença cada dia a tres quarts de set del vespre per, posteriorment celebrar la missa habitual de les set del vespre, en què es tornen a demanar precipitacions en acabar la litúrgia. Cortés assegura que per fer aquesta petició “es recorre als llibres de litúrgia i es busca la fórmula concreta”. D’altres, apunta, serveixen per demanar que “parin les tempestes o altres fenòmens meteorològics” .
L’altra part de la rogativa que es fa en moments d’angoixa social, especialment relacionats amb fenòmens meteorològics, serà treure el Sant Crist de la Sang en processó. Serà el 9 de maç —a les 20 h— i recorrerà els carrers del Gòtic fins a arribar a la plaça del Pedró. Per a l’ocasió els participants duran grans togues amb l’escut de l’arxidiòcesi.
Tradició de cinc segles
A la basílica de Santa Maria del Pi asseguren que les rogatives estan documentades des del segle XVI i que, des d’aleshores, s’han repetit recurrentment per “acabar amb les sequeres” com la d’enguany.
És així com queda documentat en l’arxiu del temple, on hi ha registres que concreten quan van ser les processons, i quin efecte van tenir. Tot plegat, informació d’interès pels meteoròlegs d’avui, que poden estudiar i reconstruir la història climàtica de Barcelona dels darrers cinc segles.
