Les persones que hi viuen són immigrants de diverses nacionalitats (marroquins, romanesos, senegalesos, nigerians…) que, segons han explicat a betevé, quan arriben a Barcelona es troben amb enormes dificultats per accedir al món laboral. En Mohammed, per exemple, és primer oficial de fusteria, però assegura que, tot i haver repartit centenars de currículums, només troba feines puntuals pagades en negre.
En Doro és romanès i va començar a viure el solar a l’interior d’un cotxe vell. A poc a poc, amb l’ajuda d’altres persones, es va aixecar la seva barraca de fusta. Es dedica a recollir ferralla amb el seu carretó, de la venda de la qual, explica aconsegueix entre 5 i 7 euros diaris.
El 2017 l’Ajuntament va xifrar en 72 el nombre d’assentaments a la ciutat, en els quals vivien unes 473 persones. El 2013, quan es va desallotjar el macroassentament del carrer de Puigcerdà, es calculava que més de 700 persones vivien en assentaments.
