Tal com afirma l’Alfons Puertas, observador de l’Observatori Fabra, aquest maig ningú no ha fet el típic comentari que “ja no hi ha primaveres i passem directament de l’hivern a l’estiu”.
Ara que ja acabat el maig i s’han pogut analitzar les dades climàtiques, es pot assegurar que no havíem viscut un maig tan fred a Barcelona des de 1991. La temperatura mitjana ha estat de 14,6ºC, per sota, doncs, dels 16ºC de la sèrie climàtica de l’Observatori Fabra. Segons aquests registres, el maig més fred va ser el 1984, amb una temperatura mitjana de 13,2ºC; després, el segueixen els maigs de 1935, 1941 i 1991 (13,7ºC).
A la resta d’observatoris meteorològics de la ciutat s’han obtingut dades similars a les del Fabra. Els registres més freds són precisament els de l’Observatori, encara que els barris propers al riu Besòs també han arribat a valors força frescos perquè són els que canalitzen l’aire fred, aprofitant el recorregut del riu.
[Imatge: Alfons Puertas]
Fins al 10 de maig, els dies es van caracteritzar per matins força estables, però amb tardes amb nuvolades i alguns ruixats. Entre els dies 10 i el 13 el cel va estar molt ennuvolat i les temperatures no van poder pujar gaire. Puertas marca l’halo solar (imatge) que es va poder veure el dia 14 com un senyal de canvi meteorològic destacat, ja que la mateixa tarda va ploure i el dia 15 es van produir ruixats nous i significatius, que van venir acompanyats per una entrada d’aire fred. És per tot plegat que el Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el maig de 2013 com a “termomètricament fred” a tot Catalunya.
Les pluges d’aquest maig han deixat, en canvi, valors habituals per l’època. Concretament, van caure a Barcelona 67,4 litres per metre quadrat, similar a la mitjana històrica de maig a l’Observatori Fabra: 66,2 l/m2.
