Finalment, ha arribat a Catalunya la primera gran remesa de vacunes de Pfizer contra el coronavirus. Una de les grans dificultats per organitzar la distribució i administració del medicament és mantenir les dosis a una temperatura constant de 80 graus sota zero fins al moment de l’aplicació. Un cop tretes del congelador, les vacunes s’han d’administrar durant els cinc dies posteriors.
“Logísticament s’ha fet una tasca molt important de coordinació amb els centres on s’ha de vacunar”, explica Montse Martínez, cap de malalties infeccioses de la Secretaria de Salut Pública.
També cal planificar bé les dosis que es necessiten per assegurar que s’administraran en el termini que correspon. Segons explica Martínez, el sistema de distribució està previst de manera que, durant el transport, les vacunes es descongelen i quan arriben al punt on s’han d’administrar ja estan a entre dos i vuit graus.
Cristian Castillo, expert en logística de la UOC, explica que el requisit de mantenir el producte a una temperatura baixíssima ja s’aplica en alguns casos en la indústria química i farmacèutica, però fins ara mai s’havia fet en la distribució a gran escala.
A més de les dificultats tècniques, Castillo apunta que s’hi sumen les de seguretat. Les vacunes contra el coronavirus podrien ser objectiu d’actes delictius i per això, diu, cal reforçar la seguretat en la distribució. Aquesta qüestió pot ser especialment delicada en països en què els estats no puguin garantir la seguretat i la custodia de les vacunes.
Les conseqüències dels retards
La previsió inicial apuntava que la remesa de vacunes que ha arribat aquest dimarts a Catalunya ho hauria d’haver fet el dia abans, però no va ser possible a causa d’un problema logístic. Això, segons Castillo, podria tenir conseqüències en les properes entregues. “És molt possible que ara s’hagin de fer encara més esforços per garantir que dilluns que ve tinguem la distribució com estava prevista“, explica.
La vacuna de Pfizer, la més difícil de distribuir
Tot i ser la primera a arribar, la vacuna de Pfizer és la més difícil de distribuir. Per això Castillo pronostica que, a llarg termini, se n’imposaran d’altres, sempre que compleixin les expectatives mèdiques. “La d’Oxford seria la ‘top’, no només per les poques dificultats a l’hora de conservar i fer la distribució sinó també pel preu final de venda al públic“, comenta.
Però mentre això no passi, la urgència sanitària fa que es distribueixin i s’administrin totes les vacunes de què es disposi, independentment del preu o del que costi distribuir-les. A Catalunya, de fet, la vacuna de Pfizer ja l’han rebut més de 800 persones, 59 de les quals a Barcelona, i a partir de dimecres, es començaran a administrar les dosis que han arribat aquest dimarts.
