Gerro d’aigua freda per al veïnat de la Guineueta. Fa més d’un any que esperen l’inici de la rehabilitació de l’interior de l’església de Sant Rafael, també coneguda com a església del Mental ja que formava part de l’Institut Mental de la Santa Creu. És l’únic que falta perquè el temple pugui reobrir, després de 35 anys tancat i abandonat. Ara, l’Arquebisbat de Barcelona ha confirmat a betevé que aquestes obres no tenen, ara per ara, ni calendari ni pressupost. La raó, diuen: la crisi postapandèmica.
No és una restauració senzilla. El temple es va inaugurar el 1889 i va tancar al mateix temps que l’Institut Mental de la Santa Creu al 1986. Des d’aleshores l’abandó, algun acte vandàlic i l’acció dels coloms han malmès columnes, parets i pintures, fet que ofereix una imatge fantasmagòrica.
L’Ajuntament ha rehabilitat l’exterior i l’estructura
Tot el contrari que l’exterior, on l’Ajuntament va començar a principis de 2019 la restauració de les façanes i teulades i el reforç de l’estructura, afectada per les humitats i l’acció dels tèrmits. i van acabar l’any passat amb l’estrena del nou aspecte de l’església del Mental.
Les obres van acabar l’any passat i, per tant, l’Ajuntament ha complert la seva part en l’acord al qual va arribar amb l’Arquebisbat per recuperar l’edifici. Un acord necessari, ja que l’església del Mental es un element de patrimoni històric de Nou Barris i la propietat és municipal. L’ús, però, es cedeix a l’Arquebisbat per a la parròquia de Sant Rafael, situada actualment a pocs metres.
Decepció entre el veïnat
Ara el veïnat contempla amb impaciència i certa indignació a través de les tanques que envolten l’edifici, com la rehablitació ha quedat aturada. “Quan va començar les obres em feia molta il·lusió i pensava mira potser per Nadal ja tenim la missa del gall i ara què? deixaran que caigui de nou? – afirma maria Rosa Vives, una veïna que viu just davant- La gent està molt enfadada perquè tothom tenia il·lusió perquè aquesta església es pogués obrir”. Tot i pertànyer a la institució psiquiàtrica, també la feien servir els veïns. Per a l’AV Guineueta, no és admissibe que la rehabilitació quedi bloquejada, després de tots els diners públics que s’hi han invertit.
“És una joia de monument històric per a Nou Barris i no podem deixar que s’acabi enfonsant de nou. Si cal, busquem una alternativa d’ús
No ha estat fàcil arribar fins aquí. La primera fase d’obres van arribar després de molts anys de reivindicació veïnal i per part de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris per recuperar la darrera peça de l’institut mental que quedava abandonada. Els anys i les inclemències van danyar l’estructura fins al punt d’estudiar-se la viabilitat de la rehabilitació.
