Ha estat una sorpresa per als veïns de la Guineueta. Uns operaris han començat a netejar l’interior de l’església del Mental, tancada des de l’any 1986. L’Ajuntament s’estaria plantejant recuperar per al barri aquest temple, sempre que sigui viable. JOSEP GÁRRIZ, veí “Estava molt bé i no sé perquè s’ha anat deixant, deixant i al final jo pensava ‘això caurà sola’. Si ho arreglen doncs millor, m’agradaria. I el record que tinc és que la meva filla va fer la comunió aquí i una neboda també.” ANTONIO LÓPEZ, veí “Yo creo que la podrían reconstruir. No creo que esté tan mal para que se caiga. Si la reconstruyen y la dejan tal y como debería de ser, creo que sería un monumento muy bonito.” Els tècnics estan avaluant l’estat de l’edifici per fer una diagnosi de cara a futures actuacions. Les primeres dades apunten que els fonaments es troben en bon estat, tal com es veu en aquestes fotografies de l’interior de l’església. Una imatge que feia 30 anys que els veïns no veien. La façana, però, està molt malmesa per les humitats i les termites que s’han menjat part de les bigues. SEBASTIÀ GIBERT, veí “Ja en el temps que estem ara, no se si val la pena recuperar-la. Ara, d’haver-ho fet, com a monument, com a cosa històrica, que no sé quina història pot tenir perquè això tampoc és tan antic... em sembla que val la pena recuperar-ho i deixar-ho decent.” La decisió es prendrà un cop l’arquitecte tingui la diagnosi que ha de certificar si és possible rehabilitar l’edifici, i la inversió que s’hi hauria de fer.

Uns operaris han començat a estudiar fins a quin punt ha arribat la degradació de l’antiga església de Sant Rafael. Per aquest motiu s’està comprovant l’estat dels fonaments i s’està netejant de brossa i vegetació de l’interior de l’església. A primera vista, sembla que l’interior es conserva prou bé, i fins i tot alguns dels vitralls estan intactes.

Les dades donen, de moment, un aprovat als fonaments. Però l’estat de la façana i d’algunes bigues no és tan òptim. De fet l’arquitecte responsable ha fet precintar per seguretat el pas per davant de la façana principal, la qual dóna a la porta del darrera de la seu del districte, ja que creu que hi ha risc que la façana caigui. Totes aquestes actuacions s’estan fent de cara a avaluar si és factible i viable econòmicament la rehabilitació de l’antiga església. L’opinió general dels veïns va en aquesta direcció, però no serà fins que estiguin enllestits tots els informes quan es decidirà el futur del temple.

L’edifici neoclàssic formava part de l’antic Institut Mental i estava consagrat a Sant Rafael, ja que el nom d’aquest arcàngel significa “Déu sana” o bé “medicina de Déu”. Va entrar en funcionament el 1889 per a ús dels pacients i els treballadors, tot i que també hi solien acudir els veïns de la zona, sobretot en ocasions especials com ara les comunions. Durant la Guerra Civil va ser saquejada per milicians republicans. Un cop a la postguerra, l’edifici va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència, els malalts es van traslladar a altres centres i es van anar enderrocant pavellons, el temple va anar perdent activitat, fins a tancar-se definitivament, juntament amb les restes de la institució, l’any 1986.

Fins ara s’han recuperat els dos cossos que han perviscut del Mental, com a seu de districte i altres serveis públics i equipaments municipals. L’església no ha tingut tanta sort, almenys fins ara. Amb la construcció del Parc Central es va arranjar la zona verda que envolta el temple, però res més. En els darrers anys hi ha hagut despreniments, han crescut matolls i arbres a les teulades, s’han multiplicat les esquerdes i s’ha convertit en seu d’una colònia de gats i coloms. Ara caldrà veure si no és massa tard o massa car recuperar l’edifici.