Aquest era l’aspecte de l'església del Mental l’any 1945. Es va construir a principis del segle XX, dins el recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu i està dedicada a Sant Rafael, l’arcàngel que representa la companyia en la malaltia i la curació. Tot i els murs, estava oberta al barri. ARNALDO GIL, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Donava servei normalment als malalts, però també a la gent del barri. La gent del barri té molta estima a aquesta església perquè allà feien batejos, defuncions i comunions. I és clar, també hi havia aquella coseta d’anar a l’església de Sant Rafael a veure una miqueta a la “gent aquesta estranya”. Però l’església va tancar les portes juntament amb l’Institut Mental, fa just 30 anys. L’abandonament i un incendi van degradar l'edifici ràpidament. La urbanització de l’entorn també l’ha perjudicada. Primer la van separar del Mental i després la construcció d’un talús hi va filtrar humitats. ARNALDO GIL, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Sobretot el que més ha patit l’església era tot tipus d’arbust i arbres. Era curiós, que dalt de l’església hi havia un bosc.” L’església és patrimoni municipal i, per això, fa un any l’Ajuntament la va desbrossar i netejar per dins. Des de fa mesos treballa juntament amb l’Arquebisbat en un projecte de rehabilitació per a l’edifici, abans que empitjori el seu estat. La idea és que es converteixi en una parròquia per al barri.

L’església de Sant Rafael és el darrer element, dels que es conserven, que falta per restaurar de l’antic Institut Mental de la Santa Creu. Es va inaugurar fa un segle però resta abandonat des de fa just 30 anys. L’Ajuntament i l’arquesbisbat treballen ara en un projecte que salvi el temple de l’enderroc.

L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu, una institució creada pel doctor Emili Pi i Molist basada en centres psiquiàtrics pioners del segle XIX. I la seva vídua, Antonia Bacigalupi, va donar els diners per construir el temple, dedicat a Sant Rafael. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Tot el conjunt es va inaugurar oficialment l’any 1915. En el cas de l’església, a banda de donar servei als malalts i als treballadors, també acollien funerals, batejos i comunions de les famílies de l’entorn.

L’església ha patit diversos atacs al llarg de la seva història. Durant la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor. A la postguerra es va recuperar però de mica en mica l’Institut Mental va entrar en decadència i l’any 1972 el personal religiós en va marxar per ser substituït per professionals titulats. Amb aquest canvi, l’església va perdre feligresos. Finalment el Mental va tancar l’any 1986 i van començar els enderrocs dels pavellons per construir-hi pisos. L’església es va abandonar i un incendi i actes vandàlics la van degradar.

El setembre de 2016 l’Ajuntament va analitzar l’estat de l’església i la va netejar per dins i per fora. També va eliminar els arbres i la vegetació que s’havien apropiat dels terrats, i va protegir amb lones i tanques l’edifici. Des de fa mesos treballa juntament amb l’Arquebisbat de Barcelona en els plànols i projectes que han de tornar l’esplendor a l’església i reconvertir-la en la nova seu de la parròquia de Sant Rafael, situada a pocs metres i en mal estat.