La superlluna del mes de novembre, que es podrà veure a partir de les 17.58 h d’aquest dilluns 14, serà històrica perquè des de gener de 1948 que no s’havia situat tan a prop del nostre planeta (a 356.500 quilòmetres de distància). Per aquest motiu es veurà més gran i més brillant del que es veu normalment. La previsió meteorològica vaticina un matí de dilluns mig ennuvolat però durant la tarda i nit només hi haurà alguna nuvolada passatgera que no impedirà poder apreciar aquest fenomen.
La lluna plena del mes d’octubre també va ser superlluna perquè també es trobava més a prop de la Terra del que és habitual (recordem que l’òrbita de la Terra és el·líptica i això fa que la distància entre el planeta i el satèl·lit vagi canviant), però no va arribar a estar tan propera com ho estarà dilluns. Quan hi ha superlluna, es pot apreciar la lluna plena un 14 % més gran i un 30 % més brillant del que estem habituats i durant els mesos d’octubre, novembre i desembre d’aquest any es produeix la circumstància que es repetirà aquest fenomen astronòmic. Malgrat que de superllunes n’hi ha de forma periòdica, no es tornarà a veure tan gran com la d’aquest mes fins al 25 de novembre de 2034.
Cal remarcar, que tot i que la superlluna d’aquest dilluns serà la més gran en 86 anys, de superllunes n’hi ha ben bé dues o tres cada any. Sense anar més lluny, enguany encadenarem tres superllunes seguides; a l’octubre, la d’avui i la del proper desembre.
A’El matí de Barcelona’ hem parlat amb el doctor Jordi Núñez, director de l’Observatori Fabra, i ens ha explicat que un dels millors moments per veure el fenomen és quan la lluna se situa a l’horitzó, perquè com que es té una referència visual s’aprecia molt més la seva grandària.
Podeu escoltar aquí l’entrevista sencera.
