El judici va acabar el 28 de setembre passat amb el jurat popular declarant culpable de la mort de la noia el jove de 22 anys que la nit del 28 d’abril de 2013 era amb ella i la va ofegar, ara ja sense cap mena de dubte, a la mateixa platja de la Mar Bella. El jutge ha imposat a aquest jove una pena de 13 anys i mig de presó i l’obliga a indemnitzar amb 20.000 euros els familiars de la víctima.
Els membres del jurat van admetre que no tenien proves directes contra l’homicida, però sí diversos indicis que el situaven al lloc del crim la nit dels fets. A més del senyal dels telèfons mòbils i de les seves pròpies declaracions anteriors, en què el jove va mentir per por que l’enxampessin, un altre indici molt important el va proporcionar el Grup de Macrotraces de la Unitat Central de Laboratori Químic dels Mossos d’Esquadra, que es dedica a fer anàlisis de polímers, pintures, cintes adhesives, vidres… i ara també sorres.
Per primera vegada, amb la col·laboració del Servei de Difracció de Raigs X de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC-Barcelona), els investigadors han pogut comparar la sorra de la platja amb la que van trobar als pulmons de la víctima durant l’autòpsia. Totes les mostres de sorra contenien la mateixa barreja de minerals, fet que ha permès determinar que havien sortit del mateix lloc i no pas d’una altra platja, per exemple. La conclusió d’aquestes anàlisis va corroborar que el crim s’havia comès a la platja de la Mar Bella.
