Una dona d’origen dominicà que ha vist denegada l’ordre de protecció i arxivades les dues denúncies que ha posat per violència masclista el 2012 va advertir a Amnistia Internacional (AI): “Em podran donar cops, però jo no ho torno a denunciar”. Com ella, són moltes les dones que veuen com el seu cas passa inadvertit per a la justícia, o s’indulta l’agressor o, senzillament, no poden denunciar perquè no tenen informació o els serveis necessaris en el moment en què es decideixen a fer-ho.
Segons AI, des que es va aprovar la llei de mesures de protecció integral contra la violència masclista, les dones segueixen tenint moltes dificultats per accedir a la protecció i la justícia. Les dades ho indiquen: només durant el 2011 es van arxivar en el conjunt de l’Estat una mitjana del 45% de denúncies. També es va produir un descens en la concessió d’ordres de protecció sol·licitades per les dones: un 36,8 de les peticions van ser rebutjades. Pel que fa a les sentències condemnatòries, se situen en el 50%, 10 punts per sota del percentatge de 2006.
Segons el director d’Aministia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, les dades suggereixen que hi ha barreres greus en l’accés a la protecció, la justícia i la reparació de les víctimes. Actualment, segons Esteban, “es descarrega en les víctimes l’obligació de denunciar” quan no totes les dones (especialment les immigrades) estan adequadament informades sobre els drets que tenen.
Les dificultats principals en l’accés a la justícia
Entre les mancances que denuncia l’ONG hi ha el dèficit en la disponibilitat i l’especialització dels advocats d’ofici. Segons AI, les retallades pressupostàries en justícia estan minvant encara més la disponibilitat d’advocats i advocades d’ofici. També afirmen que en la majoria de casos que han seguit, les víctimes es van trobar amb els seus representants legals (molts d’ells, no especialitzats en violència masclista) minuts abans de començar el judici.
L’associació també alerta de la manca de diligència en la investigació judicial, ja que és la víctima qui ha d’aportar-ne les proves necessàries i els casos són sobreseguts sense investigació d’ofici per part del jutjat competent ni la fiscalia. De fet, només durant l’any passat es van sobreseure 48.000 casos. AI alerta que aquest fet, juntament amb l’absolució dels agressors, fa que ells se sentin més legitimats i repeteixin les agressions en acabar el procediment judicial.
Sense marques físiques, segons Amnistia Internacional, els obstacles per denunciar es multipliquen. L’informe ha pogut contrastar que en casos de violència psicològica i sexual habituals, sense lesions físiques recents hi ha moltes més dificultats perquè les denúncies prosperin. La situació s’agreuja quan les denunciants són dones immigrants o en situació d’irregularitat administrativa. En aquests casos, les víctimes de violència masclista s’enfronten a perjudicis que posen en dubte la credibilitat dels testimonis.
Amb tot, Amnistia Internacional demana a l’Administració que estudiï en profunditat la garantia dels drets de les víctimes davant la justícia en els Jutjats de Violència envers la Dona i les xifres dels set anys des de l’entrda en vigor de la llei. També exigeixen que s’asseguri l’especialització real i no només nominal dels òrgans judicials i reclamen que es garanteixi la disonibilitat i qualitat de l’assistència lletrada a les dones agredides.
