S’acosta el Nadal, una època complicada per les més de 175.000 persones grans que se senten soles a Catalunya. “Hi ha una cosa més angoixant que rebre 12 convidats per Nadal. No tenir-ne cap” és el lema de la campanya de la Fundació d’Amics de la Gent Gran, que es bolca per complet a fer més amenes aquestes dates a la gent gran que acompanyen la resta de l’any. A Barcelona organitzen cinc dinars de Nadal i reparteixen lots entre la gent que acompanyen la resta de l’any. Un moment màgic, entre voluntaris i acompanyants.
Des de betevé hem aprofitat la campanya per parlar amb el director d’Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, que ens ha explicat que el 84 % són dones, i la gran majoria tenen més de 85 anys. Una xifra que els preocupa, ja que no saben per què no arriben als homes. “L’home gran actual no verbalitza el sentiment de soledat d’una manera clara. Per tant, és molt més difícil detectar aquesta situació i arribar a ells” explica Quiles, que afirma que és necessari investigar sobre la soledat des de la perspectiva de gènere per tal de redissenyar el seus programes.
175.000 persones se senten soles a Catalunya. Hi ha un perfil clar d’aquestes persones?
Existeix un perfil majoritari. El 84 % de les persones que acompanyem des d’Amics de la Gent Gran són dones. L’edat mitjana és de 85 anys, per tant és gent molt gran. La persona més gran té 105 anys, i treballem amb diversos centenaris. Dues de cada tres persones que acompanyem viuen soles, per tant el 66 %. I la gran majoria viuen en municipis de més de 100.000 habitants. Per tant estem parlant de dones molt grans, que viuen soles i amb una pensió molt ínfima. El que fa que moltes vegades visquin situacions molt complicades.
I la gran majoria viuen en municipis de més de 100.000 habitants. Per tant estem parlant de dones molt grans, que viuen soles i amb una pensió molt ínfima.
Com quines?
N’hi ha moltes que tenen l’habitatge assegurat, però no pateixen tant per això com per despeses relacionades amb qüestions de salut o adaptabilitat. O per altra banda ens trobem que moltes d’aquestes dones no poden accedir a l’oci. És massa car per a elles. Per exemple, els agrada molt anar al teatre, però no poden pagar els 30 euros que costa l’entrada. No s’ho poden permetre.
Llavors podríem dir que la solitud és especialment femenina?
Fa uns anys, l’explicació que donaven envers aquesta pregunta era diferent del que diríem actualment. Abans, afirmaven que l’esperança de vida era major en les dones, i per tant hi havia més dones. A més, creiem que els homes anaven més ràpidament a la residència o tenien altres actituds envers la societat. Però ara mateix, sabem que aquesta explicació és parcial i insuficient. Tenim un gran incògnita sobre el que està passant amb els homes d’edat avançada. Creiem que el tema de l’esperança de vida és una petita explicació, però no l’única. Cada vegada la diferència entre homes i dones és menor, no estem parlant de 10 anys, només són tres o quatre. Segurament, l’home gran actual no verbalitza el sentiment de soledat d’una forma clara. Per tant, és molt més difícil detectar aquesta situació i arribar a ells. Per això, creiem que és necessari investigar sobre la soledat des de la perspectiva de gènere. Realment necessitem saber què passa amb aquesta gent. Ens agradaria redissenyar els nostres programes perquè ells també hi tinguin cabuda.
Amb quines altres hipòtesis penseu?
Tenim xifres en les quals volem aprofundir. La gran majoria de gent que se suïcida són homes. El 2017 de les 3.679 persones que es van suïcidar a l’Estat espanyol, 2.718 eren homes i 961 dones. Clarament és el triple d’homes que de dones. Volem investigar-ho, ens agradaria estirar el fil per saber si potser les decisions dels homes grans poden ser més dràstiques davant un sentiment negatiu o d’angoixa. La soledat necessita una mirada de gènere i des d’Amics de la Gent Gran l’estem començant a treballar. Hauríem de poder explicar per què de les persones que acompanyem només hi ha un 16 % d’homes.
La soledat necessita una mirada de gènere i des d’Amics de la Gent Gran l’estem començant a treballar. Hauríem de poder explicar per què de les persones que acompanyem només hi ha un 16 % d’homes.
És molt diferent l’acompanyament que feu a una dona que a un home?
En la generació actual sí. La vida d’un home o una dona de 85 anys és marcadament diferent. En les generacions del futur segurament canviarà, serà molt més diversa. Actualment la generació que té més de 85 anys ha viscut rols molt marcats. Els homes han estat molt fora de la casa, i s’arriba a la situació que de vegades no senten la seva llar com un espai conegut. La majoria d’homes que s’han adreçat a nosaltres confessen que se senten completament perduts a casa seva. Generalment no és només que no sapiguem portar una casa, sinó que es troben davant un rol molt diferent del que han fet normalment i no saben com reaccionar. Per descomptat hi ha excepcions, també hi ha senyors que s’han fet responsables de la llar i de la seva senyora amb demència, però actualment això és més una excepcionalitat que la regla general. D’aquí a uns anys segurament això canviarà. I serà la nostra feina estar preparats per afrontar aquests canvis i estils de vida tan diferents.
La majoria d’homes que s’han adreçat a nosaltres confessen que se senten completament perduts a casa seva.
S’acosta el Nadal, una època complicada per la gent que viu sola…
Sí, des de fa 32 anys Amics de la Gent Gran organitzem dinars de Nadal per a les persones grans. És una de les activitats més esperades. Per a la gran majoria de gent és l’únic moment que poden celebrar el Nadal amb companyia. Des de l’entitat organitzem vint dinars de Nadal, cinc dels quals es fan a la ciutat de Barcelona. Però no només fem això, sinó que també entreguem un lot de Nadal. Això suposa una visita extra de companyia. A més, fem activitats de socialització, com ara tallers d’elements decoratius de Nadal. També hi ha el projecte de Nadal en Companyia en què algunes persones grans van de visita a casa de persones voluntàries els dies de Nadal, Sant Esteve, Any Nou i Reis. Així, aquelles persones poden passar unes dates tan especials en companyia. D’aquesta manera podem aconseguir que ells sentin que també formen part del Nadal, que algú està pensant en ells. Això els dona energies per als mesos vinents.
Les persones que tenen la sort de passar el Nadal en companyia què poden fer per aquestes persones que no tenen la mateixa sort?
Aquests dies hem engegat una campanya amb el lema: “Hi ha una cosa més angoixant que rebre 12 convidats per Nadal. No tenir-ne cap”. Amb aquesta campanya demanem a la gent un donatiu per fer front a tots aquests dinars de Nadal, però nosaltres necessitem voluntaris. A la web podeu trobar l’agenda de les sessions informatives per poder ser voluntaris de l’entitat.
Com es pot col·laborar amb l’entitat? Què significa ser voluntari?
El nostre programa principal d’acompanyament són dues hores a la setmana. Però també hem fet alguna adaptació d’aquest programa, i dues persones voluntàries amb algun vincle entre elles poden coordinar-se per fer un acompanyament conjunt. D’aquesta manera només cal que hi vagis cada dues setmanes. Qui no té dues hores cada quinze dies? Només són quatre hores al mes dedicades a una persona gran del teu entorn. Si tot i així no disposeu d’aquest temps per qualsevol motiu, tenim altres tipus de voluntariat. Per exemple, hi ha persones que ens ajuden a traduir els nostres textos o que ens donen consell per tirar endavant una campanya concreta, gent que ens cedeix la seva experiència per fer més forta la causa. Tot és important, perquè malauradament la llista d’espera de persones grans que s’adrecen a Amics de la Gent Gran no para de créixer a la ciutat de Barcelona. Tenim més de 100 avis esperant ser atesos.
Qui no té dues hores cada quinze dies? Només són quatre hores al mes dedicades a una persona gran del teu entorn.
