L’1 d’octubre és el Dia Internacional de la Gent Gran, una data per fer visible la situació de milers de persones grans i reclamar una revisió de model d’atenció. La Fundació Amics de la Gent Gran considera imprescindible “garantir els drets i l’autonomia” de les persones grans, com a grup d’edat divers, no homogeni ni vulnerable. “Els fem dependents abans de ser-ho”, lamenta Albert Quiles, director de l’entitat.
Per això, reclama que es tinguin en compte les necessitats de les persones grans actives i autònomes. “La vellesa és diversa com totes les etapes de la vida”, recorda Quiles i reclama que fer-se gran no sigui un fre per seguir participant de la vida i sentir-se inclosos en la societat.
Quan una persona gran no la deixem sortir sola al carrer o anar a treure diners quan se’n veu capaç i no ha passat res, la fem dependent abans que ho sigui. Posem la tireta abans que hi hagi una ferida”
La pandèmia va ser un punt d’inflexió. “Pensàvem que canviaria el model d’atenció i cures, però no ha estat així”, lamenta. “Constatem que les coses no han canviat substancialment, malgrat els esforços d’entitats i administracions” reitera el director d’Amics de la Gent Gran.
Cal canviar la mirada des de la mateixa jubilació
En la mateixa línia, Montserrat Celdrán, psicòloga especialista en l’envelliment i professora de la Universitat de Barcelona, subratlla que el col·lectiu de persones grans és molt heterogeni i que les persones tenen dret a la participació i a la no discriminació. “El més important és que l’individu pugui decidir i que hi hagi disparitat d’opcions”, afirma.
Reclama que el model ha de canviar des de la mateixa jubilació. “Quan una persona es jubila, pensem que ha d’omplir l’agenda i fer mil activitats per estar bé. No ens plantegem quin projecte de vida vol”, critica.
Amb 65 o 67 anys potser tens encara 20 anys, i has de poder tenir projectes de vida a curt i llarg termini. Hem d’intentar mantenir un creixement personal i com a persona gran podem continuar també contribuint a la societat”
L’edatisme: prejudicis, estereotips i discriminacions per raó d’edat
Una altra de les qüestions bàsiques és transformar l’actitud vers la vellesa i la gent gran, per fer front a l’edatisme predominant a totes les capes de la societat.
Segons Celdrán, el concepte d’edatisme té tres branques. El primer són els prejudicis, és a dir, els sentiments que ens genera veure una persona gran, “la por i el rebuig a envellir, a fer-nos grans i a mostrar-nos en aquesta etapa de la vida”. El segon són els estereotips, majoritàriament negatius, com, per exemple, que les persones grans són dependents o que perden capacitats. I, el tercer, la conducta o les actituds discriminatòries vers el col·lectiu.
Quan tinc una persona gran al meu costat i la tracto diferent perquè és gran o no li ofereixo els mateixos serveis o activitats que a una altra persona persona adulta, això és edatisme i és discriminació”
Falten models de dones que mostrin l’envelliment
Celdrán també considera que falten models de persones grans positius i diversos: “Calen referents de persones que mostrin amb dignitat i sense por l’envelliment”. En aquest àmbit, subratlla que no hi ha gaire referents de dones grans que mostrin com envelleixen.
També remarca que no es tracta de donar una imatge edulcorada de la vellesa, sinó realista d’aquesta etapa de la vida.
La solitud i els maltractaments
Els experts també reclamen situar la soledat com un element central de les polítiques socials. Aquest és precisament l’objectiu principal d’Amics de la Gent Gran, que treballa amb voluntaris per trencar l’aïllament i vincular les persones amb la comunitat.
Enguany, amb motiu del dia internacional, també han volgut posar el focus en les situacions de maltractament. De fet, aquest any han publicat una guia per ajudar a detectar situacions de maltractament a persones grans.
