El darrer informe INSOCAT de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) no en deixa dubte: ser migrant a Catalunya suposa tenir més risc de caure en la pobresa. El col·lectiu més castigat són les persones que provenen de països de fora de la Unió Europea (UE) perquè més d’un 50 % pateixen exclusió social. I, a més, les prestacions públiques que reben no els ajuden a sortir-se’n.
Segons el document, que analitza dades del 2018, aquestes prestacions no els garanteixen una vida millor. Després que es transfereixin els ajuts, la taxa de risc de pobresa es redueix gairebé a la meitat entre espanyols (d’un 27,3 a un 14,3 %) i europeus (d’un 29,3 a un 16,6 %). En canvi, en el cas dels migrants extracomunitaris, el percentatge pràcticament no recula: d’un 50,5 a un 47,9 %.
Des d’ECAS asseguren que els immigrants de fora de la UE no reben suport social suficient perquè “tenen moltes traves per accedir a les prestacions de benestar social”. Georgina Marín, investigadora social, sentencia que els ajuts incrementen les desigualtats. “Si tenen efectes sobre la població nascuda a Catalunya i no en tenen sobre la població d’origen estranger, incrementem la diferència”, afegeix.
Les dones de fora de la UE, les més vulnerables
De traves, també en tenen d’altres. Per exemple, d’acord amb l’informe, un 40 % dels migrants extracomunitaris són pobres malgrat tenir feina. Les xifres són especialment dures entre les dones estrangeres: quasi el 60 % ─un 57,4 %─ es troben en situació de pobresa. Amb tot, ECAS demana que es faci una nova llei d’estrangeria, que hi hagi més facilitats per accedir als ajuts i que s’actuï en clau de gènere.
