Els llargs períodes d’aïllament per l’estat d’alarma pel coronavirus poden ser contraproduents per la nostra salut mental. Carmen Ferrer, presidenta de la secció clínica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, ha explicat a betevé que el retorn al carrer d’alguns pacients que tenien agorafòbia, la por als espais oberts, pot accentuar el trastorn. També assegura que l’agorafòbia es pot despertar en aquelles persones a les quals encara no se’ls havia manifestat clarament la fòbia, però no es pot confondre amb la por a la covid-19.
La sortida com a desencadenant
Hi ha persones que sempre han sigut agorafòbiques, però no en són plenament conscients. Així ho afirma Carmen Ferrer, que explica que és gent que acostuma a evitar els llocs o les circumstàncies públiques que li causen l’agorafòbia i, per aquesta raó, no en tenen símptomes clars. Amb la sortida al carrer després d’un llarg confinament en què “estem a casa protegits i amb les necessitats cobertes” es pot despertar el trastorn en forma de pànic. Ferrer recomana acudir a un especialista si es tenen indicis de la malaltia i no confondre amb la por al contagi per coronavirus.
Un trastorn invalidant
Etimològicament la paraula agorafòbia prové de la unió d'”àgora”, la plaça pública de la Grècia antiga, i “fobos”, el déu del pànic. Per tant, tal com explica Carmen Ferrer, agorafòbia és el temor al llocs oberts, els espais elevats, les aglomeracions de gent, a sortir al carrer o utilitzar els mitjans de transport públic. A més, explica que és un trastorn molt invalidant, que paralitza la persona i li impedeix fer una vida normal. La simptomatologia “és un atac de pànic acompanyat dels símptomes de l’ansietat que són els mareigs, les palpitacions, els tremolors, la sensació d’ofec, les nàusees, el temor al descontrol, a tornar-se boig i, fins i tot, a morir”.
