(ACN) El 69 % dels metges de família de Catalunya estan “esgotats” i un 43 % també estressats després de la cinquena onada de la covid-19. Un estudi fet conjuntament per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) ha analitzat l’impacte emocional de la pandèmia en els professionals. Es tracta d’una enquesta en línia a una mostra representativa d’aproximadament 600 metges de família de Catalunya feta entre els mesos de juny i juliol de 2021, justament coincidint amb l’eclosió de la cinquena onada. Els principals resultats mostren una percepció gairebé unànime (95 %) d’augment de la càrrega de treball i de l’assumpció de tasques noves (89 %).
Això es deriva en estrès associat a les noves situacions. A més, el 43 % dels metges mostraven preocupació per contraure la malaltia i el 79 % en contagiar familiars. Per contra, l’estudi també observa factors de resiliència: més del 80 % confien en la pròpia capacitat professional per fer front a la pandèmia i la minoria (67 %) assumeixen els riscos inherents a la feina pel compromís amb la professió.
Una quarta part dels enquestats tenen depressió
Segons l’informe, una quarta part dels participants tenen depressió, almenys moderada, i l’11 % presenta depressió severa o molt severa. Més d’un terç pateix ansietat almenys moderada, i un 14 % se situa en nivells d’ansietat severa o molt severa. El concepte d’estrès inclou la hiperactivació, l’agitació, la irritabilitat i la impaciència. Els resultats, a més, mostren que més del 40 % té nivells d’estrès clínicament significatius.
Per als autors del treball es percep un canvi en les condicions de treball amb més càrrega de feina, noves tasques o preocupació pel risc de contagi, però alhora existeixen factors de resiliència com el professionalisme o la confiança en les pròpies capacitats. Ara bé, els investigadors assenyalen que “els resultats ens han d’alertar”.
Calen canvis, segons els autors de l’estudi
Davant d’aquest context proposen “monitoritzar proactivament l’estat psicològic dels metges de família i facilitar l’accés a ajut psicològic”. També apunten que pot ser útil fomentar la resiliència amb estratègies enfocades a l’autocura però adverteixen que calen canvis en l’organització, l’entorn laboral i en les condicions de treball. D’altra banda, remarquen que és necessari fer estudis longitudinals per avaluar l’impacte psicològic de la pandèmia al llarg del temps, i avaluar la utilitat i l’efectivitat de les intervencions preventives o terapèutiques que es proposen i la millor manera d’implementar-les. Un 79,2 % de la mostra són dones i l’edat mitjana és de 47,1 anys. El 94 % treballa a l’atenció primària, el 98 % al sector públic i el 96 % en tasques assistencials.
