L’oferta alimentària de Barcelona canvia a cada zona de la ciutat i als barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa hi ha molt poca presència de productes ecològics. Són les conclusions de diversos estudis que ha dut a terme l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i que s’han presentat en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible.
Apunten que l’accés a l’oferta saludable no és igual en funció de la zona on es viu i que això impacta directament en el risc de patir obesitat i altres malalties associades.
Un 38,8 % de les botigues amb oferta no saludable
Segons els estudis, ara mateix a la ciutat gairebé el 40 % dels establiments ofereixen productes poc o gens saludables. Els autoserveis són la categoria més present entre els punts de venda amb predomini d’aliments no saludables i representen un 18,1 % de l’oferta total (n’hi ha comptabilitzats 1.365). La segona categoria és el menjar ràpid , “take away” on es ven hamburgueses, frankfurts, pollastre fregit, pizza o kebab.
La disponibilitat d’aliments de baixa i molt baixa qualitat és més elevada al districte de Ciutat Vella, i als barris més turístics de l‘Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia.
L’accés als comerços de proximitat amb menjar poc saludable té un paper important en la salut. Els estudis determinen que, d’aquests, els establiments de menjar ràpid són els que influeixen més negativament. Entre els factors de risc d’excés de pes, hi ha el fet de tenir a prop de casa punts de venda d’aliments no saludables.
L’oferta ecològica creix un 38 % en tres anys i es concentra a les Corts i a Gràcia
Malgrat tot, l’oferta ecològica a la ciutat ha crescut un 38 % en tres anys a Barcelona (entre els anys 2016 i 2019) i ja representa el 10 % del total a la ciutat. Aquests establiments, però, es distribueixen de forma molt concreta i es concentren principalment als districtes de l’Eixample, Gràcia, Sant Martí, Sants Montjuïc i Sarrià – Sant Gervasi. A les Corts (un 16 %) i a Gràcia (un 14 %) és on es troba la proporció més elevada de comerços alimentaris amb producte ecològic respecte del total. A Ciutat Vella, aquesta oferta representa només el 4 % de la globalitat.
Torre Baró, desert alimentari
Un altre dels aspectes que destaca l’informe són aquelles zones que es consideren deserts alimentaris. Són barris que combinen dues característiques: no hi ha oferta comercial de fruites i verdures fresques i existeix un predomini de llars amb rendes baixes. L’exemple més clar, diuen, és el de Torre Baró. A l’àmbit metropolità, un 52,74 % de la població viu a una distància inferior a 250 metres d’un supermercat i un 94,03 % a una distància igual o inferior a 1.000 metres. El percentatge d’habitants que resideixen en àrees amb un accés deficitari a supermercats és inferior a l’1 % (unes 8.700 persones) i és aquí, on s’inclou Torre Baró.
Accions per reduir les desigualtats
Els autors dels estudis proposen diverses accions per afavorir entorns alimentaris que contribueixin a una millor qualitat de vida. Per exemple, millorar la informació sobre els beneficis d’una determinada opció alimentària, com la publicitat o l’etiquetatge, fer una planificació urbana per diversificar l’oferta comercial de proximitat i les alternatives ecològiques, posar límits a la densitat o a la ubicació de serveis de menjar ràpid o d’altres establiments amb oferta poc saludable i intervenir en els entorns escolars.
