48 h open house 2023 barcelona

Gaudir de l’arquitectura barcelonina de manera diferent és l’objectiu del 48h Open House Barcelona 2022. I quina millor manera de fer-ho que des de les altures? La programació del festival inclou la secció Vistes panoràmiques, que permetrà als barcelonins pujar gratis a 11 edificis emblemàtics per veure Barcelona des de dalt i tenir l’oportunitat de gaudir d’una imatge de la ciutat que no és gaire fàcil. A continuació et detallem les propostes per veure Barcelona des de les altures i completament gratis els dies 23 i 24 d’octubre amb motiu de l’Open House 2022.

La Casa de les Punxes

La Casa Terrades, més coneguda com la Casa de les Punxes, és obra de Josep Puig i Cadafalch. Aquest edifici modernista, situat a la confluència del carrer del Rosselló i l’avinguda Diagonal, data del 1905 i ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, i es caracteritza pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes, que li donen nom.

Foto: Vicente Zambrano

Cloudworks la Rambla-Drassanes

A les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de la Torre Colom, trobem el Cloudworks la Rambla-Drassanes, un espai d’oficines que permet gaudir de vistes de 360º de Barcelona i que disposa d’una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.

Maremagnum

L’edifici Maremàgnum es va construir l’any 1995 al Port Vell i l’any 2007 es va fer una reforma de la planta segona del centre per crear una plaça-terrassa-mirador central, coberta amb una marquesina lleugera i transparent per poder portar a terme diferents esdeveniments públics.

Torre Mapfre

El gratacels de la torre Mapfre, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària, s’ha convertit, juntament amb la torre veïna, en una icona visual de Barcelona. La torre conté un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre per millorar-ne l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes.

Foto: Vicente Zambrano

Museu Nacional d’Art de Catalunya

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m² d’estil classicista, inspirat en el Renaixement espanyol. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del noucentisme. Actualment, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

El projecte per a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes va néixer d’un concurs que es va celebrar l’any 1958 i que va guanyar l’arquitecte Xavier Busquets. L’edifici consta de dues parts, un cos baix de forma trapezoidal que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes i una torre de vuit pisos d’alçària. En la planta segona hi ha un mirador interior exterior sobre la plaça Nova on es poden dur a terme diferents esdeveniments culturals oberts a la ciutadania, i que emfasitza la voluntat de convertir-lo en un punt de trobada.

Torre Urquinaona

La torre Urquinaona és obra dels arquitectes Antoni Bonet Castellana i Benito Miró Llort. Es va construir entre els anys 1966 i 1975, durant l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles. La torre de 70 metres d’alçària planta octogonal, que arrenca de terra i, tot i l’alçària, manté un caràcter discret gràcies a l’ús del revestiment de gres fosc. Actualment, aquest edifici d’estètica “brutalista” manté l’ús original d’oficines per al qual va ser projectat.

nou mirador Barcelona
Foto: Unlimited Barcelona

Fundació Joan Miró

Obra de Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, aquest museu racionalista emfasitza els trets principals de l’arquitectura mediterrània, el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum, al mateix temps que demostra un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

Torre de les Aigües del Tibidabo

Aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu, va ser la guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat, a 532 metres sobre el nivell del mar, va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica, una torre de 40 metres d’alçària i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’estat espanyol, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³.

Torres Venecianes

Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçària es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia, i d’aquí ve el seu nom. Són obra de l’arquitecte Ramon Reventós i Farrarons que, fidel als principis arquitectònics del moment, les va construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat inicial d’enderrocar-les un cop acabada l’exposició.

Arc de Triomf

Projectat i construït el 1888 per l’arquitecte Josep Vilaseca, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any, destaquen els relleus escultòrics de Josep Reynés, que representen la ciutat acollint els visitants, i de Josep Llimona, que simbolitzen el lliurament de guardons. També hi ha altres motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Un arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar.

Foto: Vicente Zambrano