Xavier Trias no vol renunciar a l'alcaldia que va aconseguir el 2011 després de vuit anys a l'oposició. Convergència i Unió ha fet pinya avui amb l'alcalde i l'ha proclamat candidat a les municipals. Serà per quarta vegada, però amb la diferència que, per primer cop, ho farà des del govern. L'eslògan triat avui, "Fem i farem", ho diu tot: Trias vol seguir un mandat més. XAVIER TRIAS, alcaldable de CiU "És veritat que ara hem fet una feina molt important, però en queda molta per fer. La Barcelona per les persones i amb les persones no es fa en tres anys sinó amb el treball d'un munt d'anys." Trias ha admès, però, que governar en minoria li ha fet perdre temps i que si torna a guanyar buscarà un pacte estable. Ha defensat els acords amb el PP per tirar endavant la ciutat i ha insistit a fer costat a la Generalitat. XAVIER TRIAS, alcaldable de CiU "Pensin el que pensin, si la Generalitat té dificultats, la nostra obligació és col·laborar." Col·laboració i entesa que han exhibit avui Trias i Artur Mas. El president ha agraït la sintonia amb l'Ajuntament, que ha avançat diners per obres que la Generalitat no pot fer a la ciutat. ARTUR MAS, president de CiU "Què és millor per a la gent? Jo quan veig les discussions que teniu a l'Ajuntament dic, aquí en aquesta casa consistorial n'hi ha molts que pensen en el seu partit i pocs que pensen en la seva ciutat, m'enteneu?" Trias afrontarà el 2015 el repte de mantenir-se al govern de la ciutat. Al davant té uns mesos amb una agenda política molt intensa en els quals haurà de combatre el desgast d'haver governat en minoria si vol tornar a guanyar. Us ho ha explicat des de l'auditori de l'ONCE, Marc Garcia.

El lema que ha presidit l’acte de proclamació del candidat de CiU ha estat tota una declaració d’intencions: “Fem i farem la Barcelona de les persones”. En una entrevista a BTV, Trias ha admès que la voluntat és seguir un mandat més. “Hem fet una feina molt important, però en queda molta per fer”, ha dit l’alcaldable de CiU, que ha afegit que “la Barcelona per les persones i amb les persones no es fa en tres anys sinó amb el treball d’un munt d’anys”. Trias ha destacat que les prioritats del seu equip són l’atenció a les persones i la creació d’activitat econòmica per combatre l’atur.

En el discurs a l’auditori de l’ONCE, el ja candidat de CiU a les municipals ha defensat el diàleg com “una eina imbatible” per governar en minoria. A BTV, Trias ha reconegut, però, que disposar només de 14 regidors li ha fet perdre temps i que si torna a guanyar vol aconseguir “una solució més estable”. Ha agraït el suport del PP en diversos acords “per tirar la ciutat endavant” i ha insistit en la necessitat de fer costat a la Generalitat, tant en el dret a decidir com en l’avançament de diners per fer obres que el govern català no pot afrontar. “Pensin el que pensin, si la Generalitat té dificultats, la nostra obligació és col·laborar-hi”, ha sentenciat.

Precisament, aquesta col·laboració és la que ha destacat també el president de CiU, Artur Mas. “Les dues cases de la plaça de Sant Jaume es donen la cara i es donen la mà”, ha dit Mas, que ha agraït que el consistori afronti inversions que la Generalitat no pot perquè “va curta de diners”. “Què és millor, el conflicte institucional o resoldre problemes?” ha qüestionat en públic Mas, que ha acusat alguns grups de l’oposició de “pensar en el seu partit i no en la ciutat”. El president de la Generalitat ha assegurat que ha estat gràcies a l’alcalde Trias que Barcelona ha guanyat projecció internacional.

Després d’una llarga carrera política com a conseller de Sanitat i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Xavier Trias es va presentar per primera vegada com a candidat de CiU a Barcelona el 2003, any en què es va enfrontar a l’aleshores alcalde socialista Joan Clos. Trias va perdre aquelles eleccions, com també les de 2007, en aquella ocasió amb Jordi Hereu, del PSC, com a adversari, malgrat que va reduir la diferència entre els dos partits a només dos regidors. En el tercer intent, l’any 2011, va aconseguir la victòria de CiU en unes municipals davant d’Hereu, amb 14 regidors per part de la federació nacionalista i 11 per part del PSC.