La vaga de fam iniciada per alguns dels líders independentistes empresonats a Lledoners planteja diversos dubtes. Per exemple, sobre les motivacions de la decisió, sobre què és exactament una vaga de fam, o també sobre les conseqüències que pot tenir en la seva salut.
Què denuncien els presos amb la vaga de fam?
Segons el comunicat que Jordi Sànchez i Jordi Turull van difondre dissabte, 1 de desembre —dia en què es va anunciar l’inici de la vaga de fam—, l’objectiu dels presos és denunciar que el Tribunal Constitucional no ha resolt cap dels vuit recursos d’empara que li han presentat per demanar la llibertat provisional. El primer d’aquests recursos es va presentar el 22 de novembre del 2017, i malgrat haver passat més d’un any, no hi ha hagut cap resposta.
Sànchez i Turull argumenten que “la legislació espanyola estableix que els recursos contra els escrits de presó provisional han de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies”. Per això afirmen que no poden acceptar “cap discriminació o dilació injustificada”. Els presos del procés han d’esgotar totes les vies de la justícia espanyola abans de d’accedir al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg perquè es pronunciï sobre la seva llibertat provisional.
Quins presos s’han sumat a la vaga de fam?
Els primers a declarar-se en vaga de fam, dissabte, 1 de desembre, van ser l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i l’exconseller Jordi Turull. Tots dos van optar a la presidència de la Generalitat per Junts per Catalunya abans de l’elecció de Quim Torra. El 3 de desembre es van sumar a la vaga de fam els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, també vinculats a Junts per Catalunya. La resta d’empresonats a Lledoners, Oriol Junqueras i Raül Romeva, d’Esquerra, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, no s’han adherit de moment a la vaga de fam. Tampoc no ho han fet Carme Forcadell, empresonada a Mas d’Enric, ni Dolors Bassa, en presó preventiva a Puig de les Basses.
Què hi respon el Tribunal Constitucional?
El màxim tribunal espanyol assegura que és fals que s’estiguin bloquejant els recursos i que el tribunal no està sotmès a terminis concrets. Segons ha publicat el diari ‘La Vanguardia’, alguns representants del TC asseguren que les peticions s’estan estudiant amb prioritat i que s’estan acumulant per donar-hi una resposta unitària.
En què consisteix una vaga de fam?
La vaga de fam és una mesura de denúncia que consisteix a renunciar a menjar, per decisió pròpia i voluntària, amb l’objectiu de reclamar un dret o denunciar una situació il·legítima. La vaga pot ser només de fam, o de fam i de set. En el cas dels presos catalans, han manifestat que seguiran bevent líquids durant la protesta.
Quina atenció mèdica tenen els presos en vaga de fam?
Una comissió d’experts vetllarà perquè els vaguistes rebin una correcta atenció mèdica a la presó de Lledoners i explicarà el cas puntualment a la societat. També supervisarà que els presos no siguin objecte de coacció per fer-los desistir de la decisió que han pres. El seu estat de salut estarà controlat pels metges del centre penitenciari. Cada dos dies se’ls comprovaran indicatius com el pes i la pressió de la sang, i se’ls faran analítiques. Si arriben a necessitar atenció hospitalària, seran traslladats a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa, on fins i tot se’ls podria decretar alimentació forçosa amb sèrum, com a mesura extrema.
Quines mesures de suport han rebut els vaguistes?
El mateix dia de l’inici de la vaga de fam de Sanchez i Turull, l’alcaldessa, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Quim Torra, van donar suport a la decisió dels dos presos. També l’alcaldable d’Esquerra Republicana a Barcelona, Ernest Maragall, ho va valorar com “un gest molt significatiu i important”. L’endemà mateix, una concentració espontània en suport dels presos en vaga de fam va congregar 150 persones, que van tallar la via Laietana. Dilluns, 3 de desembre, es va produir una altra manifestació, aquest cop a l’Eixample, en què unes 550 persones van tallar diversos carrers, com el de Mallorca, la Gran Via o l’avinguda Diagonal.
