El president del Parlament, Roger Torrent, considera que la impungació de la candidatura de Carles Puigdemont davant del Tribunal Constitucional per part del Govern espanyol és un “frau de llei”. Torrent ha afirmat que el que s’està recorrent no és “el vot de milions de persones”, “la voluntat dels diputats” i “el funcionament del sistema democràtic”, i hi ha afegit que “el que s’està dient als catalans i les catalanes és que no han votat bé, és que no han votat el que ells volien”.

El president de la cambra catalana també ha fet una crida al diàleg i ha criticat que “l’única resposta” que n’ha obtingut han estat amenaces. Torrent ha afirmat que “davant la voluntat sincera i manifesta de diàleg, el Govern espanyol continua responent amb l’únic llenguatge que sembla entendre: el llenguatge de la judicialització de la política“. En aquest sentit, ha qualificat d’enorme irresponsabilitat “voler usar els tribunals per guanyar allò que no es va guanyar a les urnes el 21 de desembre”.

Torrent també ha reiterat que el candidat proposat per a la investidura serà Carles Pugidemont “perquè compleix tots els requisits legals per ser candidat” i ha dit que la impugnació anunciada pel govern espanyol no té “cap fonament jurídic”.  Per això, ha anunciat que els serveis jurídics del Parlament analitzaran la decisió presa pel Consell de Ministres per poder donar-hi una resposta legal. La resposta política, ha dit, arribarà quan el Parlament tingui sobre la taula la notificació del Tribunal Constitucional.

El lletrat major del Parlament creu que el recurs no prosperarà

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, considera que la impugnació de Puigdemont no té recorregut jurídic perquè es tracta d’una mesura preventiva contra algú que no està inhabilitat, tot i tenir processos judicials oberts. En aquest sentit, ha recordat que la decisió de l’executiu espanyol no té el suport del Consell d’Estat. Considera que el més adequat seria esperar-se a veure com es desenvolupa la sessió abans de prendre una decisió.

Segons Bayona, a més, podria donar-se el cas que fos detingut però que pogués assistir al ple d’investidura si el jutge l’autoritzés a anar-hi, un fet del qual ha remarcat que hi ha un precedent. Si la investidura es fes sense la presència física de Puigdemont, diu que sí que existiria “més força constitucional” per recórrer-ho. En aquest cas, considera que es produiria un altre “dia negre” al Parlament, com creu que ja va passar quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.