"Penso que vivim en un un món pervers i penso que s'ha de transformar radicalment." Amb aquesta significativa declaració d'intencions va aparèixer per primer cop a BTV Ada Colau l'any 2003. Era llavors una activista antiglobalització de 29 anys, contrària a la guera de l'Iraq. Nascuda al barri del Guinardó l'any 1974 i compromesa ja des de jove, Colau va estudiar però no va acabar Filosofia a la UB i va encadenar treballs temporals com a hostessa, professora de classes particulars i també com a actriu l'any 2001. "Tengo una idea, ¿por qué no venís a verme?" Va ser només una actuació puntual, Colau va començar poc després a investigar sobre l'habitatge a l'observatori Desc, on ha treballat des de 2007 fins ara. Però no es va resignar a tancar-se al despatx i va sortir al carrer per reclamar el dret a l'habitatge digne. "El que nosaltres estem dient és que s'ha de fer una transformació radical de la situació, l'habitatge no ha de ser una mercaderia." Una reivindicació que va fer visible des de la plataforma V de Vivienda. Ada Colau no va dubtar a disfressar-se i a interrompre actes electorals d'Iniciativa per denunciar l'especulació immobiliària. És llavors quan va conèixer la seva parella, company a V de Vivenda i amb qui té un fill. D'aquelles protestes en va sorgir l'any 2009 la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que fa sortir a la llum la problemàtica dels desnonaments. "Hemos conseguido suspender el desahucio, o sea que felicidades a todo el mundo." Com a portaveu de la plataforma, Colau va participar també en ocupacions bancàries per denunciar les condicions de les hipoteques i reclamar la dació en pagament. Una lluita que va portar del carrer a les institucions, també al Congrés dels Diputats per aconseguir que s'aprovés la ILP de l'habitatge al 2013. Des de la PAH, Colau fa el salt a l'escena política i al 2015 es posa al capdavant de Barcelona en Comú, amb l'objectiu de portar el canvi a l'Ajuntament. "Amb tota la humilitat del món, us dic que jo vull ser la propera alcaldessa de Barcelona." Un repte que es va fer realitat el 24 de maig, quan va guanyar les eleccions municipals. "Ha guanyat David contra Goliat, amb humiltat però amb orgull i admiració us dic que vull ser la propera alcaldessa de Barcelona." Arrenca així una nova etapa amb l'objectiu d'obrir l'Ajuntament a la ciutadania i instaurar una nova manera de fer política.
Ada Colau va néixer el 3 de març de 1974 a Barcelona. Veïna del Guinardó fins als 20 anys, va créixer al carrer de Rubió i Ors i recorda de manera entranyable la seva infantesa al barri “on podia jugar al carrer amb les seves germanes i fer fogueres la nit de Sant Joan“. Filla de pares separats, té cinc germanes, fruit de les noves parelles dels seus pares. Els seus avis van arribar des de Güel (Osca) i Almazán (Sòria) a Barcelona durant la postguerra.
De petita, va estudiar a l’Escola Àngels Garriga, una coperativa de mestres que a finals dels setanta es va convertir en escola pública. Colau recorda que va ser llavors quan va participar en diverses protestes per demanar que l’escola fos un centre públic. Després, va estudiar BUP a l’Acadèmia Febrer, i COU a l’Acadèmia Santa Anna; aleshores ja es va fer de voluntària per als Amics de la Gent Gran i a Amnistia Internacional.
Estudiant de filosofia, combativa i compromesa
Amb 18 anys decideix estudiar Filosofia a la UB. Treu bones notes, però no acaba la llicenciatura (30 crèdits pendents.) És allà on entra en contacte amb la vida política, funda l’Assemblea de Filosofia i participa en diverses tancades i vagues en defensa de la universitat pública. Durant uns mesos, viu a Milà amb una beca Erasmus, que li permet acostar-se a la llengua i a la cultura italianes, que coneix profundament.
Compagina la vida universitària amb diversos treballs temporals d’hostessa, professora de classes particulars i d’altres relacionats amb la producció televisiva. Fins i tot fa una aparició puntual com a actriu a la sèrie d’Antena 3 Dos+Una, l’any 2001.
De ‘V de Vivienda’ a la PAH
Inicia llavors la seva vessant més reivindicativa: participa en les marxes antiglobalització de l’any 2000 i també en les manifestacions d’Aturem la Guerra de l’Iraq el 2003. A través de l’Espai Social Magdalenes, comença a treballar en les problemàtiques del sector de l’habitatge. Denuncia els casos d’assetjament immobiliari al centre de Barcelona i també la gentrificació. A partir de 2006, pren partit en diverses protestes per reclamar el dret a l’habitatge digne i denunciar la bombolla immobiliària. Les més vistoses, les que va fer com a superheroïna des de V de Vivienda, una plataforma creada per reclamar més pisos socials i denunciar l’especulació. Durant la campanya electoral de les municipals l’any 2007, Colau va interrompre un acte d’Imma Mayol vestida de superheroïna. En aquella època va conèixer el seu company, amb qui té un fill, Luca, de tres anys.
De l’experiència de ‘V de Vivienda’, neix l’any 2009 la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que se centra inicialment a frenar els desnonaments i exigir la dació en pagament. Colau n’és la portaveu fins a 2014 i participa en diversos desnonaments i ocupacions bancàries. Una feina que ha combinat fins ara amb el seu treball a l’Observatori DESC, on ha estat tècnica de cooperació i responsable de l’Àrea de Dret a l’Habitatge.
Al juny de 2014, presenta la plataforma Guanyem Barcelona, que acaba reconvertint-se en Barcelona en Comú, amb qui es presenta com a cap de llista a les eleccions del 24 de maig de 2015, uns comicis que guanya amb 11 regidors.
