Pau Gonzàlez torna a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor de Barcelona en Comú. Ho fa en substitució de Jordi Martí Grau, que al ple de novembre es va acomiadar del consistori per incorporar-se a Madrid a l’equip del nou ministre de Cultura Ernest Urtasun com a nou secretari d’estat de Cultura.

Gonzàlez havia estat en l’últim mandat de l’alcaldessa d’Ada Colau regidor d’Educació i de l’Eixample. Va prendre possessió a la meitat de mandat, al juliol del 2021, en substitució, en aquella ocasió, de Joan Subirats.

A les eleccions municipals del 2023, Pau Gonzàlez va ocupar el número 10 de la llista de BComú. Amb uns resultats que els van atorgar nou regidors, va quedar inicialment fora de l’Ajuntament.

Emocionat en el record del seu pare i mare, morts recentment

En la presa de possessió i en el torn de paraula, Pau Gonzàlez ha començat fent referència a la situació bèl·lica que es viu a Gaza.

Però allà on no ha pogut contenir l’emoció ha estat en el record de pare i mare, morts recentment els dos a causa d’un càncer. De fet, Gonzàlez ha reivindicat el dret a una mort digna. Un dret, el de l’eutanàsia, del qual el seu pare en va fer ús a l’abril d’aquest any.

És una manera dolça d’acabar un any de merda”
Pau Gonzàlez, regidor de BComú

Gonzàlez ha lamentat també que la mare no hagi pogut veure que tornava a aconseguir ser regidor de l’Ajuntament després de quedar per segon cop a les portes d’entrar al consistori. “-A quin número vas?”, ha fet broma Gonzàlez, “- al número 10. – Ui, no entraràs”.

Un regidor que repeteix: “Te’n recordes com es posa?”

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha presidit l’acte de presa de possessió, ha fet broma sobre el fet que Gonzàlez ja havia estat regidor: “Te’n recordes de com es posa?”, li ha preguntat, en referència a la banda vermella de regidor.

L’alcalde ha destacat el compromís social del nou regidor, especialment a Horta-Guinardó. I ha afegit que per un barceloní compromès amb la ciutat i el teixit associatiu, ser regidor és el que més s’assembla a l’activisme perquè té a veure amb la voluntat de servei públic.