El gener de 2011, fa només dos anys, es va retirar del peu de l'obelisc de la Diagonal, l'estàtua de la Victòria, el vestigi franquista més visible en aquest monument. L'Ajuntament ho feia per complir amb la Llei de la memòria històrica, i des de llavors, descansa al centre de conservació i restauració del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca. l'obra de Frederic Marès es manté fora de l'edifici, ja que és una peça de bronze amb formigó a l'interior que no hi cap dins les instal·lacions. La intenció en un futur és musegrafiar-la i instal·lar-la en una exposició. JOSEP BRACONS, cap del Departament de Col·leccions del MUHBA La Victòria conserva encara els danys de la bomba que li va posar el maqui Quico Sabaté el 1946. Tot i això, va estar 70 anys a l'espai públic, un lloc on ja no pot tornar. Aquesta fotografia de Robert Cappa de l'any 1939 mostra el monument original: un medalló amb el rostre de Pi i Margall i, al capdamunt de l'obelisc, l'estàtua en honor a la República. El projecte preveu posar-hi un sòcol nou amb la inscripció "de Barcelona a Pi i Margall" i l'estàtua de Josep Viladomat que ara descansa a la plaça Llucmajor. CRISTINA ÁLVAREZ, arquitecta Ara mateix una placa sobreposada amb l'escut constitucional amaga la inscripció i acaba amb una punxa que molts anys va coronar l'àguila símbol del règim franquista. La reducció de l'alçada de l'obelisc donarà un nou aire a aquest punt de la ciutat. CRISTINA ÁLVAREZ, arquitecta La Comissió demana aportacions dels ciutadans per poder finançar la restitució d'aquest monument.
En compliment de la Llei de memòria històrica, l’Ajuntament va retirar el gener de 2011 l’estàtua de la Victòria que encara hi havia al peu de l’obelisc de la plaça de Joan Carles I. L’escultura va ser traslladada al magatzem del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per restaurar-la i incloure-la en el futur en alguna exposició sobre el règim franquista. De moment, la figura de bronze roman a l’exterior de les instal·lacions que té el museu a la Zona Franca, perquè per les dimensions no entra per la porta. En tot cas, com que l’obra de Frederic Marès és de bronze -i està plena de formigó per dins- no presenta gaires problemes de conservació.
El que sí que necessita ser restaurat és el monument que roman a l’encreuament del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. El pas del temps i la humitat ha fet que, durant els darrers anys, se’n desprenguin algunes de les plaques de marbre. Les brigades municipals de manteniment s’han encarregat de fer-hi les reparacions necessàries, després que fa dos anys se’n retirés l’estàtua i l’escut franquista que hi ha a la base es cobrís amb un de constitucional.
Llavors, la Comissió de la Dignitat ja reclamava que, a banda d’aquestes actuacions, es dugués a terme una rehabilitació integral del monument per retornar-li l’aspecte que tenia abans de 1939. L’arquitecta Cristina Álvarez ha estat treballant amb l’entitat per recuperar tota la documentació disponible -no se’n conserven els plànols originals- i planificar la forma en què s’hauria de rehabilitar perquè tornés a lluir exactament igual que l’any 1934. Llavors el monument va voler honorar la Primera República espanyola i per això es va dedicar al segon president que va tenir, el català Francesc Pi i Margall. El projecte de recuperació que proposa ara la Comissió de la Dignitat preveu posar-hi un sòcol nou amb la inscripció “De Barcelona a Pi i Margall”.
Álvarez subratlla que, per recuperar el monument original, també caldria treure la punxa i els darrers dos blocs de l’obelisc, que les autoritats franquistes hi van afegir quan en van retirar l’estàtua en honor a la República que el presidia originàriament. A més, segons l’arquitecta -especialitzada en projectes de rehabilitació- d’aquesta manera l’obelisc recuperaria una proporció adequada a la zona i els edificis que l’envolten.
De la Diagonal a Nou Barris
L’estàtua republicana, obra de Josep Viladomat, va passar tot el franquisme tancada als magatzems municipals del carrer de Wellington. El 1990 es va instal·lar a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris, i ara la Taula d’Entitats de Nou Barris per la República reclama que aquella plaça -que és l’encreuament entre els passeigs de Valldaura, Verdum i la via Júlia- canviï el nom pel de plaça de la República. La Ponència del Nomenclàtor ha refusat la proposta, en considerar que el nom de Llucmajor està prou arrelat. En tot cas, les entitats de Nou Barris també volen que s’hi mantingui allà l’estàtua original de la República i que el que s’instal·li al passeig de Gràcia sigui només una rèplica.
També hi ha diverses propostes sobre la taula per canviar-li el nom a la plaça de Joan Carles I. El ple del Districte de Gràcia va aprovar l’any passat una moció d’ICV-EUiA perquè la plaça recuperés el nom de Cinc d’Oros, que es va fer popular quan al centre i al voltant de l’encreuament es van instal·lar cinc grans fanals molt brillants. Un mes abans, mig centenar de personalitats van adreçar un manifest a l’alcalde perquè el lloc passés a dir-se plaça de la República Catalana. Diversos partits independentistes van assumir llavors la proposta com a pròpia.
